23/04/2023

De Cuelgamuros a Sanxenxo

Les restes del fundador de Falange, José Antonio Primo de Rivera, seran exhumades avui dilluns de la vall de Cuelgamuros (l’indret fins no fa gaire conegut com a Valle de los Caídos). El fet es presenta com un compliment de la nova llei de memòria democràtica, però segons com també es pot veure com un moviment per eludir-la. Van ser els descendents de Primo de Rivera els que van sol·licitar el trasllat de les despulles del seu familiar “a un lloc sagrat”, precisament per mantenir l’assumpte dins el redol de la intimitat familiar i evitar que el govern d’Espanya pugui ordenar aquest trasllat i organitzar-lo a la seva manera.

La manera del govern d’Espanya la vam veure amb l’exhumació del dictador Franco: l’operació fou retransmesa fil per randa per televisió, i allà hi havia la ministra de Justícia, Dolores Delgado, exercint de notària major del regne. El fèretre va ser transportat en helicòpter, fet que va donar peu a unes imatges molt lluïdes sota el cel encapotat de l’hivern madrileny, i també va ser dut a bescoll d’una colla de feixistes orgullosos de mostrar-se com a tals, entre crits de "Viva Franco" i "Arriba España". D’aquesta manera els ossos, o el que quedi, del criminal van ser dipositats al cementeri del Pardo, on ja havia tingut la seva residència en vida. 

Cargando
No hay anuncios

No es pot dir exactament que fos un acte de condemna i reprovació d’un personatge que representa la mort de desenes de milers de ciutadans espanyols, durant la Guerra Civil que va desencadenar amb l’aixecament il·legal de les tropes, o sota el seu govern durant quaranta anys de dictadura. Al contrari, l’exhumació de Franco de poc que no es va convertir en un funeral d’estat, o com a mínim un homenatge amb honors d’estat (recordem la presència de la ministra, presidint l’escena). Tanmateix, per als feixistes i als sempre exaltats partidaris de la dreta ultranacionalista espanyola, encara va comportar un ultratge que la família de Primo de Rivera no estava disposada a suportar. D’aquesta manera, els milers de republicans que encara estan enterrats a Cuelgamuros (i aquest sí que és un ultratge monstruós) s’han vist finalment separats de la macabra companyia dels cadàvers dels seus botxins, Franco i Primo de Rivera. Però la vergonya democràtica que significa aquell santuari i aquell panteó, erigits a major glòria d’un dictador sanguinari i del seu règim, ha quedat molt lluny de ser reparada.

Sense canviar tant de tema com pugui semblar, la manera com el rei emèrit ja entra i surt de territori espanyol, amb normalitat quasi total, és una bona mostra de com la memòria democràtica no tan sols no arriba per jutjar com li correspon l’anterior cap de l’estat, sinó tampoc per dirimir les responsabilitats dels actuals, pare i fill. La corrupció de la Corona afecta la institució sencera, no tan sols la persona de Joan Carles de Borbó. I, per tant, aquesta corrupció que afecta el primer poder de l’Estat, afecta també tota la resta.