Es necessita tot un país per criar un infant
Hi ha poques experiències que et canviïn tant la vida d’un dia per l'altre com la maternitat. No es tracta només d’acceptar un nou membre de la família, que necessita cures especialitzades i una atenció constant. Cal també adaptar-se a noves necessitats, del que arriba i dels que ja hi són, i a un entorn –social i laboral– en què cada cop hi ha menys infants. I això fa que, sovint, un dels sentiments que més sovint acompanyin les maternitats i les paternitats sigui el de la soledat.
Jo vaig ser mare per primera vegada a Suècia, un país conegut per les seves àmplies polítiques familiars. El meu fill va començar a rebre 125 € al mes, una ajuda que s’estendrà fins que tingui 18 anys, i va tenir, durant un any i mig, uns progenitors amb baixes que van poder cuidar-lo, i a més té garantida l’educació gratuïta –incloent-hi la llar d’infants– i la sanitat –també el dentista, i qualsevol aparell que pugui necessitar–. Però, fins i tot tenint aquests mínims coberts, l’aventura de tenir un fill comença amb una gran ignorància. Al centre de salut et parlen de com netejar un melic que cau o de com gestionar una febre, de les fites a aconseguir en mesos concrets o d’hàbits alimentaris que cal anar adoptant a mesura que passen els mesos. Però en el dia a dia sorgeixen molts dubtes, i a les societats actuals les xarxes per donar-hi resposta –i suport– són sovint massa primes. Cada cop tenim menys fills, i els tenim més tard.
Un dels recursos que m’oferia Suècia, com a mare recent, eren els familjecentral: centres familiars destinats a la promoció de la salut de mare i fill/a, que permeten obtenir informació rellevant sobre la criança, però també, i especialment per a algú immigrant com jo, crear una xarxa de famílies en la mateixa situació. Cal tenir en compte que els primers 1.000 dies de vida dels infants són un moment clau perquè puguin desenvolupar completament les seves capacitats presents i futures. El període que va des que neixen fins que compleixen 3 anys és una finestra d’oportunitat única per determinar el seu futur, i el rol dels pares i/o cuidadors és decisiu.
Intervenir en aquest període pot tenir un gran impacte en la formació i el capital humà de l'infant, especialment en aquells que provinguin de llars més vulnerables. És per això que arreu del món s’han desenvolupat programes de parenting, o criança, en què des del sector públic es busca promoure les capacitats de pares i mares, i altres familiars i cuidadors, per millorar les interaccions amb els seus fills i filles. Sigui de forma comunitària o individual, s’identifica un gran potencial de la inversió en l'estímul de la primera infància, així com en la millora de les relacions familiars i el suport emocional dels cuidadors principals.
Dins d’aquests programes trobem el cas de Barcelona, concretament amb la xarxa Espais Familiars de Criança Municipal (EFCM). Són centres que busquen acompanyar les famílies amb infants, per donar suport a la seva criança, contribuir a les relacions familiars i crear xarxa dins la comunitat. A diferència d’altres models, aquest no se centra en la promoció de pràctiques de salut, ni posa el focus en les famílies en situació de més vulnerabilitat. És un recurs públic per donar suport a totes les famílies en un moment en què es poden sentir especialment perdudes, i soles.
L’ajuda pública a la criança, especialment en un país amb taxes de natalitat tan baixes com el nostre, demana disposar de serveis públics de qualitat. L’escolarització gratuïta per als infants de 0 a 3 anys a Catalunya –començant per I2 aquest any– és una molt bona notícia. Com també ho és el nou ajut estatal de 100 € mensuals a les famílies per a la criança d’infants de 0 a 3 anys, que ja no només es restringeix a les mares treballadores. Hem d’augmentar la cobertura d’aquests ajuts i serveis, i integrar la conciliació i la visió d’infància en les grans polítiques públiques transversals, com les laborals i les d’habitatge. Com diu el proverbi africà popularitzat pel llibre de Hillary Clinton, es necessita tot un poble per criar un nen/a ("It takes a village to raise a child"). Doncs potser es va quedar curt: es necessita tot un país.
