Els Manel, els cossiers i l’esperit pop

No sé en quin punt ens hem perdut. El grup català Manel no ha fet un documental sobre els cossiers, ni tan sols un breu reportatge al qual es pugui demanar veracitat informativa. El que han fet els Manel, sota la direcció de la mallorquina Antonina Obrador, és un videoclip d’una cançó –Tipus suite, es diu–, i han agafat de referència els balls dels cossiers i el vestuari, i altres balls i altres vestits, i s’han mogut i disfressat lliurement. En poques paraules, els Manel han fet el que han volgut, ni més ni manco que el que han de fer.

Vestits de blanc amb vetes de colors, pegant bots al mig d’un camp com si, més que cossiers, fossin hippies o la secta de Midsommar o fins i tot Les verges suïcides de Sofia Coppola, a uns els agradarà més o menys el vídeo, l’actuació que en fan els Manel i la cançó. Res a dir tampoc sobre el gust de cadascú. Ara bé, tots aquells que durant aquesta setmana passada han posat el crit al cel per la utilització, desvirtualització i no sé quantes coses més d’ofensa als cossiers, potser si s’ho pensen millor acabaran donant gràcies. 

Els Manel han fet el videoclip d’una cançó amb l’esperit de la cultura pop. I una de les coses que defineix aquesta cultura és agafar d’aquí i d’allà per fer mescles creatives, lliures i de vegades fins i tot molt salvatges. Molt blans han estat, perquè perfectament haurien pogut agafar els cossiers i fer-los nedar i ballar en una orgíaca piscina de cava o acabar pegant bots a Punta Balena. Se n’haurien pogut riure del sant i de la festa, i m’agradi o no el vídeo, els hauria fet les mateixes mamballetes. Haurien pogut ser provocatius, sí, perquè la provocació forma part de la creació. 

De tota manera, si amb aquest treball han aconseguit provocar urticària als puristes, idò encara més a favor dels Manel i d’Antonina Obrador. Els puristes, que barregen i confonen la tradició i la creació, solen representar l’endarreriment d’allò que precisament estimen i defensen. I a l’endarreriment el segueix el desinterès i després la mort. Allò que s’embalsama i no es pot tocar és mort o li queden dos dies. La creació ha de poder deformar, transgedir i fins i tot ofendre la tradició. I això que, ho repetesc, el vídeo de Tipus suite és d’allò que en diuen “per a tots els públics”.

Al marge d’això, també hi ha hagut qui ha acusat els Manel d’haver-se volgut apropiar de la cultura mallorquina, au, per part dels principatins. Delirant. Passejar-se per l’amplitud i la diversitat de la cultura dels Països Catalans hauria de ser normalitat i no ho és. El grup català, a més que varen ser amics i col·laboradors dels Antònia Font i ho són d’altres formacions mallorquines, a més d’haver fet una picada d’ull a Maria del Mar Bonet amb Per la bona gent, ara s’interessen pels cossiers, es vesteixen de qualque cosa semblant i enregistren el vídeo a Mallorca i amb una directora felanitxera. La cultura popular és del poble, de tot el nostre poble, i tothom ha de poder crear amb ella. De veres, no sé en quin punt ens hem perdut, però aquest no és el camí.