“Les coses de menjar”, diu la ministra

El govern espanyol no només va rebutjar en cosa de mitja hora "l'acord de claredat" proposat pel president Aragonès, sinó que la ministra portaveu, Isabel Rodríguez, va menystenir-lo amb aquell somriure paternalista que gasta la política espanyola, sobretot quan se sent forta davant Catalunya, tot aconsellant a Pere Aragonès que, tal com està la situació econòmica, es dediqui “a les coses importants, a les coses de menjar”. Circuleu i deixeu que els adults s’ocupin dels vostres problemes.

Però resulta que la independència és “una cosa important”. Va ser capaç de portar Espanya a la crisi política més greu des del 23-F del 81. No reien gaire, fa cinc anys. De manera que quan algú hi busca una sortida raonable, democràtica i homologable internacionalment no hauria de ser despatxat amb aquesta supèrbia. El PP hauria contestat el mateix.

Però és que la independència també és una resposta a les coses de menjar. I no cal anar gaire lluny per explicar-ho. Ahir mateix, el president Aragonès va anunciar mesures per fer front a la inflació per valor de 300 milions d’euros. En va dir “escut social”. És una exageració entre la propaganda i les bones intencions: 300 milions en un país com Catalunya, que té un dèficit fiscal anual de 20.000 milions, no és un escut, és un paraigua en un temporal. Una Catalunya independent podria dedicar a ajudes socials bastant més que 300 milions d’euros.

Però el govern més progressista de la història es dedica a alliçonar: ni pacte de claredat, ni pacte fiscal, ni reforma del sistema de finançament ni res del que afecta les coses de menjar. Només un somriure paternalista.