20/06/2022

Control d’alcoholèmia de matinada

2 min

L’agent està cansada. Té torn fins a les sis. Arribarà a casa morta. Fa passar un cotxe, amb el llum; en fa passar un altre, i atura el tercer. A dins, quatre noies intenten fingir una formalitat desllorigada, que no pot ser creïble mai. L’agent treu l’alcoholímetre mentre el company explica a la conductora que ara haurà de bufar. Ella intenta raonar, però això només fa més evident que ha begut.

El conductor del cotxe del darrere agafa aire. “Que em facin bufar a mi –pensa–. És que estic per dir-li, per dir-li a aquesta policia que vull bufar, que em faci prova de tot, de drogues, de tot, perquè es vegi bé que no, que jo no”. Com que va amb temps, una mica per jugar, busca iCat fm i posa ben alta la música. En diferit fan un programa, El fotimer, que analitza discos de la història del rock. Sona, a tot drap, Black Sabath. L’agent somriu i mou el cap fent que no. Potser li ha endevinat les intencions.

Ara, les noies ja són fora del cotxe i ploren i truquen. Ell es resisteix a marxar i posa primera. Canvia d’emissora. Sona un reggaeton, ara. Però l’agent torna a somriure. Mou amunt i avall la mà plana, amb tots els dits com enganxats, que vol indicar que te’n vagis, que facis via.

L’home abaixa la finestrella, treu el cap i pregunta: “A mi no em farà bufar?”. Ho diu mig dolgut, de broma.

“No, vostè ja pot passar”, fa ella.

“Per què? Com ho sap que no he begut, jo?”, demana ell. I afegeix: “És que em sentiria més segur si em fes la prova”.

“A vostè no li faig la prova. Ja ho sé que no ha begut”, respon la policia. I ell fa un gest com de fibló al coll. “Ah, sí? I per què?”

L’agent es recolza a la porta del cotxe. Agafa aire i fa: “Perquè va en pijama, senyor. Com el senyor del cotxe que ve darrere seu i com la senyora del de més endarrere. Vostè només ha begut cafè. Vostè és un pare que va a buscar la nena a Cocoa, oi? Va, circuli”.