La construcció del desig
El passat 8 de febrer vaig assistir a la xerrada de Marina Marroquí, organitzada per l’STEI Intersindical amb el suport de l’Institut Balear de la Dona, amb el títol d'Això no és sexe. Marroquí és una de les divulgadores amb més seguidors entre el col·lectiu jove pel que fa al tractament de les relacions de parella i l’impacte de la pornografia en les generacions d’edats més primerenques.
Us heu d’imaginar un teatre ple a vessar, amb més de mil alumnes a punt de sentir una xerrada sobre sexe d’un parell d’hores de durada. A l’eufòria i la gresca inicial, Marroquí hi va respondre amb un ofici envejable i, ben aviat, va saber dur el públic al seu terreny. Tothom tenia unes expectatives molt altes perquè ens havia de xerrar de sexe i, sobretot, de porno.
Pocs dies després, dia 15, tots els grups polítics del Parlament de les Illes varen aprovar, per unanimitat, el Pacte per protegir els menors de la pornografia. Entre les mesures principals hi ha la implantació de l’educació afectiva i sexual a les escoles. Segons un report recent de la UIB, l’inici del consum de pornografia a les Balears se situa de mitjana en els 12 anys, però pot avançar fins als 8 anys! Un fet que ha encès totes les alarmes.
Una de les preguntes que Marina Marroquí va fer a l’auditori va ser per què creien que l’accés a la pornografia era gratuït i quina intenció hi ha darrere. La ponent explicà que precisament és entre els 8 i els 12 anys que la persona, dins el seu procés evolutiu, configura la seva construcció del desig per a tota la vida, i si això es viu a expenses del consum de pornografia gairebé diari, les conseqüències que se’n poden derivar són altament negatives i insanes.
El que em va fer més feredat de tot plegat fou pensar que hi ha qualcú darrere de tot això, en l’anonimat i amb uns interessos del tot rebutjables, que dissenya unes pràctiques que, segons va dir Marroquí, allunyen els nostres joves d’una capacitat tan important com la sensibilitat davant el patiment aliè. Va comentar que a les xarxes pot despertar més compassió i llàstima la mort d’un animal que la violació en grup d’una dona. També digué coses com aquesta: “No és que el cerqueu, el sexe us troba a vosaltres”; així, ras i curt.
Els efectes d’aprendre sexe a través de la pornografia, a l’abast de tants joves, són ben preocupants i Marroquí en feu una llista amb molts desafiaments. Parlà de qüestions com la normalització de la violència sexual, la hipersexualització de la infància i l’aparició de noves violències sexuals. Una altra de les afirmacions que em varen angoixar va ser quan va dir que a molts nins i nines els estam “robant la infància”, ja que tenen accés a uns continguts i unes pràctiques que per edat impedeixen un procés evolutiu adequat.
Altres conseqüències són l’augment de les pràctiques de risc i de les malalties de transmissió sexual, que han patit una pujada molt significativa. També parlà de la pèrdua de l’empatia i de la consideració de la dona com un objecte passiu per a l’obtenció del plaer sexual dels homes. Quan qualcú deixa de tenir empatia amb allò que passa, parlam de psicòpates, persones insensibles al sofriment dels demés. És aquest el jovent que volem?
No són admissibles les estratègies que aquests “mercaders infames de porno” ens volen vendre quan parlen de les dones amb la màxima “o putes o estretes”; o en descobrir els enganys de webs com Only Fans o Sugar Daddy.
Davant la celebració del 8 de març, ens cal més que mai adonar-nos de com és de greu tot el que està passant, i que hem d’aturar aquesta cursa de sexe que ens fa esclaus d’un desig atrofiat i mancat d’empatia.
Perquè el sexe és bo i Marroquí acabà la seva xerrada amb un decàleg, el del bon sexe, en què esmenta qüestions tan importants com gaudir del moment amb la nostra parella i amb aspectes com la importància de la mirada, la conversa, les abraçades... Paga la pena plantejar-s’ho.
