Constitucionalistes contra la Constitució
Ha aconseguit contenir-se durant uns quants mesos, segurament perquè li ha costat refer-se de la sorpresa de trobar-se convertit en president del Parlament literalment d'un dia per l'altre. D'aleshores ençà havia mantingut un perfil baix, però com que certs personatges són sempre idèntics a ells mateixos, finalment Gabriel “las mujeres no tienen pene” Le Senne ha acabat mostrant el que és, amb motiu d'una data tan assenyalada com el dia de la Constitució.
Le Senne es va despatxar a Twitter, d'on mai no havia d'haver sortit, amb una llarga i confusa explicació sobre per què no assistia als actes institucionals de tan assenyalada data: el resum era que el seu sentiment patriòtic li impedeix anar a celebrar la Constitució en companyia d'aquells que l'assalten i li infligeixen tota casta de sevícies pactant amb els enemics d'Espanya. Comunistes, bolivarians, ecologistes, feministes i el més repugnant de tot, independentistes catalans i bascos, que com sap tothom són com a terroristes, però pitjors. Tanta és l'aflicció que sent un bon espanyol com Le Senne davant d'aquest estat de coses, que en comptes d'assistir a la commemoració oficial del quaranta-cinquè aniversari de la Constitució, es va estimar més afegir-se a la manifestació contra l'amnistia convocada per Societat Civil Balear (podeu llegir Vox, és el mateix). Allà, en companyia de nazis i franquistes, i en una sana i democràtica camaraderia, el president del Parlament es va poder imbuir de l'esperit de la Transició.
A més de llarga i confusa, l'explicació que donava Le Senne era horrorosament cursi, com gairebé tot el que fan aquests senyors tan senyors de l'extrema dreta. Per exemple (esperem que no el molesti gaire que el traduïm al català, una llengua que no parla ningú, segons el seu company de partit Llanos Masó, diputat a les Corts Valencianes), Le Senne escrivia: “Demà no podré acudir a l'acte institucional, sinó que seré al carrer al costat de milions de persones i de la societat civil defensant vertaderament la Constitució i els fonaments de la nostra nació”. Premi a la prosa amb més cotó de sucre de la setmana.
Le Senne no va estar al costat de milions de persones, sinó de dues-centes, que són les que va aconseguir reunir Societat Civil Balear, o Vox, a la seva reunió de patriotes disposats a resar el rosari per salvar Espanya del diable. Hi havia també aquest pobre home, el reservista Antoni Deudero, a qui devien haver donat permís al quarter i passava uns dies en la seva altra ocupació de regidor de Mobilitat a Cort. Deudero tampoc se sentia patriòticament satisfet assistint als actes al costat dels traïdors a la pàtria, de manera que allà estava, poc després de renunciar a 850.000 euros més de fons europeus (ja en va rebutjar 13 milions) per fer polítiques de sostenibilitat, i poc abans de carregar-se la gratuïtat de l'EMT a pesar de comptar amb els doblers de Madrid. En canvi, l'Ajuntament de Palma ofereix tiquets gratis per aparcar al centre de la ciutat durant les festes: sembla talment que Deudero actuï contra el president del Consell de Mallorca, Llorenç Galmés, que no es cansa de repetir que el seu objectiu és desembossar. L'Embossador Deudero contra el Desembossador Galmés, un duel d'alta política.
És obvi, per altra banda, que on vagi o deixi d'anar el senyor Le Senne és una qüestió tan absolutament buida d'interès com tot el personatge. Però agradi o no agradi és el president del Parlament, i mai fins ara s'havia vist que aquesta autoritat (ni tan sols quan la va ostentar Balti Picornell, a qui tant va insultar la dreta) faltàs al seu deure institucional d'assistir a la celebració de la Constitució. Per antisistema, ells. I ganduls, a més.
