01/07/2022

Comprar la central elèctrica però fer memòria

2 min

Sempre s’ha dit que la memòria serveix per no repetir els errors ja comesos, tot i que si ens atenem als fets l’afirmació no està gens demostrada. El Consell de Mallorca comprarà la vella central de Gesa a Alcúdia, que és a la vista de tothom, morta de fa dècades, però saludant amb les seves xemeneies i amb una amenaça que és com un polvorí soterrat. És bo que la compri la institució insular, i que ho faci per una quantitat irrisòria (300.000 euros), perquè tothom sap que descontaminar-la –cosa obligatòria– en costarà 19 milions. En principi, l’adquisició de patrimoni perquè sigui públic és positiu mentre no es demostri el contrari. Que s’hi vulgui fer a la llarga un projecte per a una mar més ecològica i sostenible, centre d’investigacions, etc, tot això pot sonar bé.

Ara, però, toca fer memòria, si més no per no sumar errors i sobretot per no somiar truites. Molt bé, es comprarà la central elèctrica d’Alcanada, com es varen comprar Raixa, Can Weyler o la casa de Tomàs Montserrat i es va fer la reforma de la de Toni Catany a Llucmajor per al Centre Internacional de Fotografia. Això per posar només tres exemples de projectes ben senzillets en què elConsell de Mallorca, en distintes etapes però també en l’actual, ha demostrat ser incapaç de fer res i, quan s’ha fet, s’ha fet malament. Què és millor: que la central elèctrica d’Alcanada caigui com es deixa caure l’edifici gòtic de Can Weyler o destrossar-ne la personalitat i la història com es va fer a Raixa? O millor haver d’acabar passant la responsabilitat al Govern, per incapacitat del Consell, com es va fer amb el Centre Internacional de Fotografia que continua tancat un any després d’acabar les obres? O a la central elèctrica li espera el mateix futur que al Sindicat de Felanitx, que anys després de la seva expropiació per part del Consell continua en un estat de deteriorament i abandó i, per no tenir, no té ni projecte, ni pla director per saber què s’hi arribarà a fer i què costarà?

El cost de qualsevol d’aquests projectes no és el problema o no ho sol ser. El Consell de Mallorca va haver de tornar la totalitat de doblers que Madrid havia donat per rehabilitar Can Weyler, amb interessos, perquè es van declarar incapaços de fer-ho. Al Centre Internacional de Fotografia encara s’està negociant per no haver de tornar una part important d’aquests fons estatutaris per no haver-los gastat dins termini i pròrrogues tantes mai. Les nostres administracions no tenen com a problema principal la falta de pressupost. El gran problema és la ineficàcia, la incapacitat per a la gestió. I això sí, anar comprant sense que ningú tingui un projecte que es comprometi a dur endavant. O anar comprant fotent-se del projecte que hi pugui haver. Així que no és garantia de res que ara ens diguin que la milionada per descontaminar la central vindrà de fons europeus. A veure si per una vegada demostren saber gestionar-los i no fan com a la Gerreria de Palma, que, amb fons europeus per a la rehabilitació de barris, n’arrassaren un amb molts segles d’història.