Col·lapse energètic: assaig general
La por a l’eventual col·lapse energètic perpetrat per Rússia ha propiciat la resposta de la Unió Europea en forma de “decidides” mesures d’estalvi. L’”estrènyer-se el cinturó” de tota la vida, o l’“afluixar-se la corbata” d’ara, en versió de Pedro Sánchez.
En realitat, la grandiloqüent resposta europea davant la crisi energètica no passa d’un acotat conjunt de mesures que, sorprenentment, no s’havien pres abans: mantenir els termostats per davall de 19 ºC a l’hivern i per damunt de 27 ºC a l’estiu; evitar la climatització d’establiments oberts; apagar els llums dels mostradors després del tancament; davallar la intensitat lumínica; reduir la il·luminació pública...
Abans ja s’havien plantejat altres mesures no tan raonables: subvencionar la benzina i el transport privat motoritzat amb descomptes directes, universals i no modulats; ajornar el tancament nuclear definitiu d’Alemanya més enllà del 2023...
La qüestió és capejar el temporal a curt termini i gestionar el difícil equilibri d’evitar els temuts talls d’energia sense incomodar excessivament uns ciutadans cada cop més capritxosos i individualistes.
Mentrestant, per mor de la inflació desbocada i l’augment d’un 25% de la despesa energètica i els subministraments, les empreses comencen a autoregular-se: alguns establiments de Palma ja tanquen al públic el migdia i qualque plataforma d’internet ha deixat de servir a Balears “per no poder assumir els costos de transport”.
És de preveure que, després de l’estiu, la crisi energètica castigarà els més vulnerables i augmentarà encara més la precarietat i la desigualtat. Creixerà el descontentament, la inestabilitat política, les mobilitzacions corporatives, l’especulació energètica, les tensions geopolítiques, les pressions frontereres... Paral·lelament, s’acceleraran les decisions reactives, la mirada curta, les mesures contradictòries, la caiguda de governs, l’avanç del populisme, el retrocés de drets socials fonamentals...
Segons prestigiosos models de predicció (MIT, 1972), en deu anys, el col·lapse energètic ja no serà un simulacre fruit d’una represàlia bèl·lica conjuntural, sinó un fet estructural, sistèmic i no reversible. I tot el que haurem viscut aquest hivern haurà esdevingut un profitós assaig general. Però segurament llavors, com ara, ens limitarem a ballar reggaeton a la coberta del Titanic.
Nanda Ramon és professora
