Ara fa més d’un any, des de la Coordinadora d’ONG de les Illes Balears vàrem entregar al Govern de les Illes Balears un informe en el qual denunciàvem que els compromisos d'un 0,7% adquirits per les normatives i agendes internacionals i dirigits a l’exercici de la cooperació, el desenvolupament i la sostenibilitat de la vida no s’estan complint.
La pandèmia ha fet visibles les falles estructurals d’un sistema global abocat a un procés d’esgotament de recursos naturals i de l’explotació i empobriment sistèmic de la majoria de la població del planeta. Ho observam tant a casa com a terres i comunitats que, per llunyanes, creim fora del nostre radi de competències i responsabilitats.
Així les coses, les noves geografies de la pobresa i la desigualtat, l’auge del feminisme i les reivindicacions d’autodeterminació política, social, econòmica i identitària dels col·lectius i territoris explotats i colonitzats obliguen a reconfigurar les agendes i compromisos polítics per fer front a les interdependències socioambientals i políticoeconòmiques. Més que mai, cal insistir que els remeis o reparacions de les falles sistèmiques no es poden fer exprimint la lògica o les fórmules socioeconòmiques que, sota la il·lusió del progressisme, ens han duit on som ara. Més que mai, cal promoure una cultura de la cooperació transformadora i el desenvolupament sostenible a escala mundial.
Fa també més d’un any, la CONGDIB va iniciar una campanya i manifest, 'Cooperar, nova normalitat', per demanar a les autoritats la responsabilitat de no deixar ningú enrere, mantenir l’exercici de la cooperació transformadora posant l’accent en les causes estructurals que afecten a escala global i mantenir, si no augmentar, els pressupostos necessaris per fer-ho possible.
A les Balears no manquen fulls de ruta ni instruments per no deixar el planeta ni ningú enrere. Així ho va reconèixer el GOIB tot aprovant una proposta no de llei que vàrem presentar el desembre del 2020 que convida a posar en valor la cooperació per al desenvolupament com a potencial de transformació social en què la mirada local-global i la coherència de polítiques amb valors de justícia social són claus. D’altra banda, a l’espera de l’aprovació de la nova llei autonòmica de cooperació per a la transformació social prevista per al 2022, que obre la porta a processos que garanteixin condicions jurídiques necessàries per a una coherència en termes de desenvolupament i sostenibilitat, tenim l’Agenda Balear 2030 i la Llei 10/2019 de canvi climàtic i transició energètica. Totes són eines que contribueixen a fer transversals el desenvolupament i la sostenibilitat en les polítiques públiques que impliquin la participació de múltiples agències per a la transformació social, que promoguin consensos sobre els impactes de les qüestions ambientals en les dimensions socials, econòmiques i polítiques i, sobretot, que tinguin un impacte tant local com global.
Ara bé, no podem oblidar que les falles no són endèmiques, sinó estructurals. Una conjuntura que, en definitiva, centra i identifica allò que ara mateix és més urgent per contribuir a la fórmula del canvi: plantejar-ho tot des de la mirada de la coherència de polítiques. Així les coses, el repte és majúscul, ja que obliga a una acció de govern coordinada entre tots els àmbits de l’administració, i a una educació per a la transformació social tant del cos públic com dels diferents abastiments de tota acció de govern. Altrament, la cooperació transformadora no serà possible i, probablement i de manera indirecta, l’exercici de canvi s’acabi executant entre l’estigmatització i la sobrecelebració d’accions no comunitàries ni transformadores. Com per exemple, quan s’afronta la convivència intercultural des de la segregació de barris i es gestionen els moviments migratoris des d’una perspectiva penalista, mentre es volen promoure 'nous models' de turistificació lluny de pràctiques intensivistes i intrusives.
I el més necessari: calen pressupostos responsables. Un any més, davant la imminent aprovació dels pressupostos per al 2022, quan ens jugam què prioritzam, què mantenim i què deixam per a més tard, volem insistir que cal no deixar ni el planeta ni ningú enrere. Cal apostar per un desenvolupament global que exigeix uns pressupostos compromesos i responsables. Si no, tornarem a una normalitat que ja sabem no és sostenible i sí depredadora.
