Celestí Alomar, moltes gràcies

Hi ha persones a qui un diari deu molt més que els articles que hi ha escrit, els consells que hi ha donat i les col·laboracions que hi ha fet. Celestí Alomar és, sens dubte, una d’aquestes persones. A l’ARA Balears li devem, sobretot, una generositat extraordinària. Com a membre del consell editorial que va ser des del principi, en ell sempre àrem trobar una mirada atenta, una intel·ligència aguda i una disposició a ajudar que mai no era impostada ni interessada. Els seus consells eren bons perquè neixien d’una observació profunda i assenyada de la realitat. També ens regalava idees, temes, preguntes i anàlisis tan lúcides com certeres. I ho feia amb una naturalitat que feia encara més valuosa la seva aportació.

Però si l’ARA Balears li està agraït, el motiu no és només que ens ajudàs a fer millor aquest diari. És que Celestí Alomar pensava en aquest mitjà de comunicació perquè pensava en el país, sempre i en tots els casos. Pensava en les eines que tenim per fer país, per entendre’l, per defensar-lo i també per explicar-lo. La cultura, el territori, la llengua, la societat, l’economia, el medi ambient, tot allò que conforma les Illes i que determina quin futur tindran. Alomar era d’aquelles persones que, davant qualsevol debat, es fan una pregunta que avui sembla més necessària que mai: què podem fer per contribuir a millorar aquest país?

Tenia el cap d’un estadista i la mirada d’algú que no es conformava amb les explicacions fàcils. La seva trajectòria política i professional va estar marcada per aquesta manera d’entendre les Illes. Com a conseller de Turisme del primer Govern de Progrés, va ser l’impulsors de l’ecotaxa i per fer-ho es va enfrontar a la poderosa patronal hotelera. Estava convençut que els beneficis del turisme havien de revertir en el territori. Però la seva no era només una política turística: hi havia al darrere una determinada idea de país i d’autogovern.

Aquella mirada no es va esgotar amb la política. Fins als darrers anys va continuar participant en el debat públic i advertint dels riscos d’una economia excessivament dependent del turisme, de la pressió immobiliària i de la degradació del territori. També des de les pàgines de l’ARA Balears. Encara enguany defensava que l’Impost de Turisme Sostenible havia de créixer, però sobretot perquè havia de servir per retornar recursos al patrimoni, al paisatge i a la cultura de les Illes.

La seva trajectòria explica d’on venia aquest compromís. Va participar en la fundació de Gadeso i del Partit Socialista de les Illes, va militar en l’esquerra mallorquina i, més endavant, va ser director general d’Estratègia Turística del govern de Felipe González i consultor internacional. Ha estat un animal polític, en el sentit que per damunt de sigles i càrrecs, hi havia una mateixa idea: la política entesa com una eina al servei del bé comú. Amb compromís, esperit crític i un fort sentit cívic.

A l’ARA Balears vàrem tenir el privilegi de comptar amb aquesta mirada, la seva. Com a conseller editorial, com a articulista i, sobretot, com a persona que sempre ens ajudava a mirar una mica més enllà. Avui no només acomiadam amb agraïment un polític, un geògraf, un intel·lectual i un articulista. Avui li manifestam la nostra gratitud perquè, tot i que pensàs molt en l’ARA Balears, sabem que, en realitat, quan ho feia pensava en una cosa molt més gran: en les Illes que volia deixar i que volia que tots deixàssim.