Catalunya emmordassada
Circula una mena de mite recurrent que assenyala que a Catalunya es reprimeix menys la protesta social que a Espanya perquè moltes de les funcions de seguretat i policials estan transferides. És possible que hagi estat així en algun moment, però sens dubte no ho sembla pel que fa a la repressió del moviment de l'habitatge. Des del març del 2019 fins a l'octubre del 2021, els Mossos l'han bombardejat amb multes –364, per un import de 206.000 euros– gràcies a la llei mordassa.
Aquesta llei del PP es va redactar, precisament, com a reacció a les protestes socials desencadenades per la crisi del 2008 i contra la potència i legitimitat creixent que va anar adquirint la PAH. Encara que s'aplica per reprimir tota mena de protestes, la llei mordassa conté en el seu articulat normes específiques per impedir l'acció del moviment d'habitatge quan intenta aturar desnonaments –com el que penalitza l'obstrucció a les comissions judicials–. El que sembla estrany és que s'estigui aplicant amb tanta ferotgia a Catalunya, no només amb el Govern anterior, sinó també amb l'actual, liderat per ERC, un partit que diu que està en contra dels principals elements de l'articulat de la llei.
De fet, els republicans han presentat una sèrie d'esmenes que restringeixen el poder dels agents i que anul·len o modifiquen substancialment els articles que s'utilitzen més contra la PAH i el Sindicat de Llogateres. Aquests són el ja citat d'obstrucció a les comissions judicials, el de desobediència a les ordres policials i el de falta de respecte als agents –a Madrid s'ha arribat a multar activistes per cantar: “Em cuiden les meves amigues i no la policia”–. Aquestes infraccions constitueixen límits evidents a les llibertats civils i al dret de protesta i són veritables coladors de l'arbitrarietat policial, tenint en compte a més que la mateixa llei consagra la “presumpció de veracitat dels agents”. És a dir, que la seva paraula és suficient davant de qualsevol altre testimoni i fins i tot davant de proves documentals en contra, cosa que obre pas al despotisme policial i a la impossibilitat de defensa efectiva de la ciutadania. De fet, la llei mordassa aconsegueix que la mateixa instància acusadora sigui la que sanciona. Els policies són jutge i part.
És difícil, doncs, que cap força de seguretat sigui del color que sigui, o qualsevol conseller d'Interior, vulgui renunciar a les facilitats atorgades per aquesta llei per a la repressió dels moviments socials. Tampoc sembla que cap govern central, fins i tot “el més progressista de la història”, es desfaci de les eines repressives que li va regalar la majoria absoluta de Rajoy, per més que protestessin en el seu dia. Per què enganyar-nos, una de les funcions principals de l'Estat és la protecció de la propietat privada. L'habitatge, a més, és una de les principals inversions les rendes de les quals sostenen les classes mitjanes catalanes i espanyoles mentre els salaris baixen.
La reforma que negocia el govern central millora alguns detalls gairebé cosmètics, però preserva el cor repressiu i antidemocràtic de la norma. Les llibertats d'expressió, reunió, manifestació i informació seguiran emmordassades, com expliquen des de No Somos Delito, “ja que es mantenen les infraccions més utilitzades per desmobilitzar la protesta”. Aquestes són les que ERC recull a les seves esmenes. Alhora, d'amagat, el PSOE tracta d'introduir-hi passos enrere, ja que pretén estendre la presumpció de veracitat als funcionaris de presons –és a dir, “blindar-los” enfront de les acusacions de tortura– el mateix mes que el Consell d'Europa reclama a Espanya mesures contra els maltractaments a les presons.
ERC ha condicionat el seu suport als pressupostos a un Netflix amb continguts en català, un servei al qual sembla que no se li podrà imposar cap quota i que, a més, no tothom pot pagar. Independentment de com ens sembli d'interessant la mesura, cosa que no es tracta de debatre aquí, potser hauria estat molt més saludable per a la democràcia que els republicans haguessin posat com a condició les seves encertades esmenes a la llei mordassa. Des del carrer i els moviments també hauríem d'haver pressionat més perquè una cosa així pogués passar.
S'espera un hivern mogut en què s'activaran moments de lluita importants per la derogació de la reforma laboral del PP o per una nova regulació de les pensions que es preveu regressiva. La conflictivitat laboral també sembla augmentar. Els ciutadans, els treballadors, catalans o espanyols que protestem serem sepultats en multes si ningú no hi posa remei.
