30/04/2021

Carta al sopar: 'Records d'aquells sopars'

2 min
El sopar, vist per Àlex Gallego.

Aquesta serà a Catalunya l'última setmana sense poder sortir a sopar a un restaurant. Ho tenim prohibit des del 20 de desembre, quatre mesos i mig, 140 nits a casa, prou temps com per haver pogut pensar en alguns sopars de les nostres vides.

El primer record que conservo d'un sopar fora de casa és al restaurant Fussimanya, a Tavèrnoles. Jo devia tenir sis anys, era un dilluns, el menjador estava pràcticament buit i, en un televisor en blanc-i-negre a la paret, vam seguir l'estrena d'un programa que es deia Un, dos, tres, responda otra vez. Una dècada més tard, van obrir a Vic les primeres pizzeries. Cada diumenge, quan tancàvem l'edició d'El 9 Nou, anàvem a sopar a La Trattoria. Hi arribàvem a quarts d'una de la matinada i jo sempre demanava el mateix: espaguetis al pesto, una pizza que no recordo i, de postres, un flam. No teníem edat de perdonar res.

El dissabte, quan sortíem amb la colla, podíem alternar restaurants sorollosos i mal il·luminats, però el menú es mantenia invariable: plates d'amanides i embotits, un entrecot amb patates, vi amb gasosa i, a l'hora del compte, “cadascú lo seu, com els de Manlleu”. A l'estiu, sopars a la platja amb molta gent, cubells de sangria i gots de plàstic, però no em feu dir què menjàvem, perquè no ho sé. De la mili, em venen al cap aquelles safates metàl·liques amb un xusco de pa, pasta rebullida i un San Jacobo con patatas, que allà vaig aprendre que aquest era el nom d'un tall de pernil i un de formatge arrebossats i recremats.

Quan vam deixar la universitat, amb els amics de periodisme vam sopar al nostre primer japonès -Yamadori, al carrer Aribau-, sense poder predir que un dia menjar peix cru deixaria de ser un exotisme. Van arribar també les primeres sortides nocturnes en parella al restaurant. Quedar a les vuit del vespre per fer una cervesa, amb l'esperança que s'allargués primer amb un sopar i que després continués la festa. Sopar coca amb llonganissa la nit de Nadal, a Taradell; sopar un entrepà de truita a la graderia del Camp Nou; el primer sopar de l'estiu amb el sol de tot el dia a la pell; sopars d'empresa que saps com comencen però no com acaben; anar a picar alguna cosa per sopar abans del cine, perquè després sempre hi arribava desmaiat. Fins que un dia sopes a El Bulli i et trobes al plat una cosa que sembla una esponja taronja del quarto de bany i, quan te la poses a la boca, notes que és aire de pastanaga. Bentornats sopars fora de casa, el diumenge 9 de maig.

P.D. Amb els anys, comences a trobar el gust a sopar cada vegada una mica més d'hora. No serà un problema, doncs, que els restaurants només puguin estar oberts fins a les onze de la nit. Ara només queda decidir amb qui i on farem el primer sopar de la represa.

Albert Om és periodista

stats