14/01/2022

Carta a Mae de la Concha

3 min

Benvolguda consellera, 

Atesa l’allau de crítiques que heu rebut per no usar mai la llengua pròpia —i oficial— de les Illes Balears quan interveniu públicament en qualitat de consellera d’Agricultura, Pesca i Alimentació del Govern balear, el periodista de l’ARA Balears Toni Jaume Martorell us va preguntar per què no parlau català. La Plataforma per la Llengua Illes Balears està absolutament en desacord amb la vostra resposta, que encarna i alimenta molts dels prejudicis que amenacen la salut del català. 

1. “Consider que no el xerr bé. Quan vaig anar a viure a Menorca, vaig voler aprendre’n, però la majoria de la gent amb qui xerrava girava la llengua i per mi era molt complicat tenir fluïdesa, perquè no podia practicar amb ningú”.

És cert que molts de catalanoparlants tenen l’hàbit d’abandonar la llengua pròpia davant un interlocutor castellanoparlant, fins i tot encara que aquest ens entengui o sigui capaç de parlar el català. Aquestes inèrcies venen de molt enrere i són conseqüència de dècades, fins i tot de segles, de càstigs i prohibicions. Aquest mal ‘hàbit’, doncs, és fruit de molts d’anys de fer-nos creure que parlar la nostra llengua era de mala educació, la qual cosa demostra que la llengua catalana pateix una situació de minorització i de substitució lingüístiques. Per això, l’article 35 de l’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears diu que normalitzar la llengua “ha de ser un dels objectius dels poders públics de la Comunitat Autònoma”, com ho sou vós.

2. “Quan fas una feina política, has de tenir les millors eines, i amb el català no les tenc. En un debat parlamentari no l’usaria mai, perquè travelaria i no trobaria les paraules adequades”.

Com sabreu, el Parlament disposa d’un equip d’assessors lingüístics que us poden ajudar. Així mateix, com a professora de llengües que sou, de segur que amb una mica d’interès podreu assolir la fluïdesa tan anhelada per tots els aprenents d’una segona llengua. Si ho ha fet el vostre company Juan Pedro Yllanes, i el portaveu del Govern, Iago Negueruela, amb més motiu ho aconseguireu vós: coneixent el castellà i el francès (ambdues llengües de família romànica), ja teniu dues terceres parts del camí fet.

3. “Pens que he de donar el millor de mi mateixa. Respect les diferents postures dels companys que sí que xerren català i no són nadius, i potser si hagués tingut aquesta feina anys enrere sí que hauria fet les coses diferents, però ara no tenc temps per a això”.

No teniu temps per aprendre la llengua pròpia del territori al qual serviu, que és també la llengua d’una gran part de la població que representau? No teniu temps per complir la llei? La normativa lingüística és clara en aquest sentit. L’article 32 del Reglament 49/2018, sobre l’ús de les llengües oficials a l’Administració de la Comunitat autònoma de les Illes Balears, que regula les intervencions públiques, estableix que “en els actes públics que tenguin lloc a les Illes Balears o a l’àmbit lingüístic català, les autoritats i els empleats públics que hi hagin d’intervenir per raó del càrrec s’han d’expressar normalment en català”. Per tant, no complir la normativa i no parlar català, no ens enganem, també és una decisió política, contrària a la normalització de la llengua catalana i al principi de sostenibilitat lingüística. Molts de treballadors precaris, amb unes condicions familiars i personals ben difícils, s’espavilen per aprendre una segona o tercera llengua —i el món de l’hostaleria n’és un clar exemple.

4. “Tampoc no entenc per què els catalanoparlants voleu que gent que xerra malament la llengua, com jo, la xerri. Si fos la meva, no m’agradaria”.

Quina mena d’excusa és aquesta? Per la mateixa regla de tres, només podrien parlar català les persones que el tenen com a llengua inicial. Com tot, una llengua s’aprèn amb voluntat i pràctica. No destrossa la llengua qui fa l’esforç d’aprendre-la, sinó qui en prescindeix, especialment si és una figura pública com ho sou vós. A més, en el vostre cas, es tracta d’un imperatiu que emana de l’Estatut d’Autonomia i de la Llei de normalització lingüística, que fins i tot respectaven la majoria de consellers del Govern de José Ramón Bauzá. Com a consellera, sou un referent polític d’aquest país i, per tant, heu de donar exemple perquè en vós s’emmirallen joves, majors, nadius i nouvinguts. El català és una llengua minoritzada, és a dir, en procés de substitució lingüística. Cada dia hi ha més problemes que minven el cabal simbòlic de la nostra llengua i això afecta l’ús i el comportament dels parlants. Estam en emergència lingüística i els poders públics teniu l’obligació moral i legal de promoure l’ús del català i avançar cap a la normalització. I no hi ha millor manera de fer-ho, consellera, que parlant la llengua.

stats