Canviar o morir: Menys Turisme, Més Vida

El turisme ens mata. No ho dic jo, ho diuen els economistes. Fins ara això era un tabú. L’acadèmia econòmica, de tendència clarament neoliberal, s’entestava a vendre’ns el turisme com la gallina dels ous d’or, gràcies al qual tots vivim i no morim de fam. Encara hi ha gent que, quan critiques el model turístic, respon: “I tu, de què vius?”. No parlam del turisme en general, sinó del sistema actual de monocultiu turístic i creixement sense límits que patim, el model que ens mata. 

Primer, per una evidència que es va fer palesa durant la pandèmia. Quan vaig cursar l’assignatura d’Economia Política, vam aprendre que un sistema econòmic de monocultiu (com el monocultiu turístic) és un sistema dèbil, exposat a factors externs incontrolables, com ara pandèmies, crisis geopolítiques i fluctuacions en el preu del transport, entre d’altres. En el cas del turisme, també depenem de la bona evolució econòmica dels països emissors, i no oblidem el canvi climàtic i l’augment de la temperatura. Qui voldrà venir a patir estius tòrrids? Primera lliçó: Una economia, per ser forta, no pot posar tots els ous a una mateixa senalla, ha de diversificar. Menys turisme i més desenvolupament d’altres sectors econòmics. 

En segon lloc, aquest model, si un temps va servir per millorar l’economia balear, ara està empobrint i expulsant la població resident. S’acaba de presentar l’Informe Fènix (coordinat per Xavier Roig). Encara que el document va néixer enfocat a Catalunya, els seus autors sostenen que l’economia turística de les Illes és un exemple extrem del que denuncien, una economia que genera creixement macroeconòmic, però que empobreix els residents i redueix la productivitat. Les Balears augmenten el seu PIB global i la seva població, però el PIB per càpita i la qualitat de vida dels seus ciutadans no milloren. La continuïtat d’aquest model no només planteja reptes tècnics –com l’accés a l’habitatge, la disponibilitat de recursos naturals i la sostenibilitat dels serveis públics–, sinó que genera un empobriment general i pot derivar en una fractura social creixent, de manera que ens trobam davant d’una cruïlla: o bé s’adopten reformes estructurals per corregir les dinàmiques actuals, o bé s’assumeix el risc d’un deteriorament progressiu del model econòmic. Aquests economistes no han estat els primers a dir-ho. És just fer una menció al Consell Econòmic i Social de les Illes Balears (CES), l'òrgan col·legiat de participació, estudi, deliberació, assessorament i proposta en matèria econòmica i social, segons l’Estatut d’Autonomia, perquè a les seves memòries ja havia denunciat l’empobriment de les Illes Balears, tot i que ningú, començant pels governs que han de ser els principals receptors dels seus informes, en fes cas. Segons el CES, les Illes són la comunitat que més s’ha empobrit en els darrers vint-i-cinc anys. Tot i les bones xifres macroeconòmiques, la renda disponible per llars cau notablement, i som el territori on resulta més difícil adquirir un habitatge. 

Tot i l’esforç del Govern balear per desvincular del turisme el problema de l’habitatge, hi ha una relació directa. Que l’augment de la demanda provoca l’encariment de preus és un principi fonamental de l’economia. Abans, l’habitatge era per viure. Ara és per al lloguer turístic, segona residència d’estrangers no residents, per llogar habitacions (sovint de manera abusiva, sense contracte sense drets i sense rebut), bé d’inversió i especulació per a fons voltor, etc. Segons el Banc d'Espanya, el 10,6% del parc total d'habitatges de l'Arxipèlag balear són turístics i de propietaris no residents. En l'àrea urbana de Palma, els habitatges d'ús turístic suposen el 7,6% del mercat de lloguer, i suposam que es refereix just al lloguer ‘legal’. El govern del PP utilitza el problema de l’habitatge com a excusa per destruir territori, però és al turisme on hem de mirar. El turisme que ens expropia les cases i els drets, com veim ara amb els treballadors del sector turístic i la guerra del fals ‘absentisme’ llançada per la patronal.

Per això us convidam a la manifestació del 26 de juliol convocada per la Plataforma Menys Turisme, Més Vida. Volem una altra economia possible al servei dels ciutadans i no de les empreses turístiques, amb habitatge, drets laborals, on es preservi el territori, els recursos naturals, l’aigua. Unides, combatives i alegres no hi haurà ningú que ens pari. Menys turisme, més vida.