Cant d’alabança als donats de Mallorca

És just i necessari alabar la figura dels donats de santuaris i esglésies, siguin edificacions petites o grans, medievals o modernes. Aquestes persones entregades al servei de les parròquies de Mallorca, i que amb el seu treball silenciós i constant han protegit el patrimoni de tots, mantenint-lo obert i cuidat cada dia per poder-lo contemplar i gaudir els mallorquins i els visitants del món.

Tot i que el Bisbat de Mallorca vol deixar palès que ell és l’únic propietari del patrimoni eclesiàstic, estaria bé que recordés que el patrimoni que té immatriculat a nom seu ha estat construït i finançat segles enrere, i encara ara, pel poble de Mallorca al qual, per tant, en justícia, també li correspon compartir la propietat.

Així doncs, el Bisbat de Mallorca no hauria de sentir-se el propietari únic de tants Béns d’Interès Cultural (BIC), com si fossin propietats privades amb les quals pot fer el que vulgui: subhastar-les al millor postor com a negocis, suprimir els donats que les cuidaven, posar unes condicions abusives de gestió, o deixar-les tancades indefinidament privant així els ciutadans de poder visitar-les, etc. Convindria que l’ecònom episcopal i el bisbe –que actuen com si fossin rics propietaris– tinguessin ben presents aquelles paraules del Mestre: “Feliços els pobres, perquè el Regne de Déu és vostre!” (Llc 6,20), o aquelles altres: “No acaramulleu tresors aquí a la terra..., reuniu tresors al cel” (Mt. 6,19-20).

Molts mallorquins opinen que els donats de santuaris mereixen l’agraïment i l’alabança del Bisbat de Mallorca, perquè s’han cuidat sempre de mantenir les esglésies com a llocs de pregària i silenci, protegint la dedicació prioritària d’aquests edificis històrics a l’activitat religiosa amb el màxim respecte. Alerta, doncs, amb el que fa darrerament amb els donats l’autoritat d’una Església clerical, desconnectada de la comunitat creient, per enfocar la nova gestió de la Maiorica Sacra...

L’alabança i el reconeixement de la dedicació generosa dels donats d’esglésies s’imposa, doncs, i aquí hauria d’intervenir l’administració pública, perquè amb els diners de tots els mallorquins, el Consell de Mallorca finança cada any la restauració del patrimoni eclesiàstic, i no s’hauria de permetre que el Bisbat, unilateralment, decideixi eliminar els donats –com a sistema tradicional i humà d’obertura diària que ha estat funcionant durant segles– per deixar tancades les esglésies restaurades.

Convé recordar la magnífica gestió feta pels donats de Sant Miquel, de Campanet (s. XIII), durant anys, que donaren llum i posaren en valor, mitjançant un projecte d’inclusió laboral, un dels indrets medievals més valuosos del patrimoni històric dels mallorquins. Doncs bé, aquests donats, premiats per la societat civil, varen ser eliminats sense cap argument i de manera autoritària el 2021 per un Bisbat que va deixar, una altra vegada a les fosques i oblidat aquest patrimoni excels.

Si aquell va ser un fet escandalós, el que ara està en vies de consumar el mateix Bisbat amb els donats del Santuari de Gràcia és encara un escàndol molt superior, pel servei encomiable fet durant moltes dècades per aquests donats exemplars que molts de bisbes en el món haurien volgut tenir a les seves diòcesis.

És just i necessari, doncs, que molts mallorquins de bé alcin les veus amb un cant d’agraïment i d’alabança als donats de Mallorca, uns cristians laics que, sense finalitat lucrativa, han dedicat molts d’anys de la seva vida al servei i protecció del patrimoni religiós de tots.

No hi ha moltes esperances de canvi amb aquest Bisbat de Mallorca, que en lloc d’agrair i alabar la gestió feta pels donats laics, els lleva amb males maneres i sense cap sensibilitat social ni humana. Tan de bo vinguin aviat a Mallorca un nou bisbe i un altre ecònom episcopal que creguin de veritat en una església sinodal i confiïn en els laics compromesos al servei de les comunitats parroquials.