Els camps de naps periodístics i el 8-M

L'anunci de Pedro Sánchez en el sentit d'exigir paritat a les grans empreses ha fet arrufar els morros un cop més als diaris de la perpètua emprenyamenta. Com que és difícil posicionar-se en contra d'una mesura que corregeix una discriminació inequívoca, han adoptat la tàctica de dir que el PSOE la proposa com a cortina de fum davant el xafastre del només sí és sí. Podria ser? Oh, i tant, però no deixa de ser una interpretació, no pas informació. El Mundo titula: "Sánchez tapa el fiasco del només sí és sí amb quotes de dones a l'Íbex". Quota em sembla una paraula incòmoda –s'ha fet servir massa com a insult menystenidor– i per això la majoria de capçaleres opten per parlar de paritat, que indirectament assenyala la injustícia. El que no sé és si El Mundo negativitza la notícia per la tírria a Sánchez habitual o perquè està constitutivament en contra de la mesura. No seria d'estranyar, atès que al consell d'administració de l'empresa editora només un dels set membres és una dona. I quatre de dotze a l'equip de direcció del diari. Expansión, del mateix grup, se salva, però a Marca de dinou càrrecs editorials tan sols un l'ocupa una periodista (tot i la majoria aclaparadora de dones a les facultats). És qui clarament s'endú la palma. O el palmó, vaja.

El fill del tiet del cosí

Fa uns dies els portava el deliciós titular acrobàtic de l’Abc “La Policia deté el pare dels fills de la víctima de l’exmarit de Mònica Oltra després de la intoxicació del petit per cocaïna”. Un parell de salts més de parentiu i haurien aconseguit relacionar la política valenciana amb Lee Harvey Oswald. Però el titular ja ha estat superat per aquest de Debate: “L'affaire del pare de Neymar: surt amb la mare del tiet d’un dels millors amics del pare del seu fill”. Ni la carretera del Garraf traça tants revolts.