Caca
No sé qui ho va dir primer, però d'alguna manera tots dos vàrem acabar arribant a la mateixa conclusió, que s'ha convertit en un mantra que repetim quotidianament cada cop que ens topam amb un nou exemple: l'amor és la gestió de la caca. Fer el cul net als teus fills i majors dependents al càrrec, recollir i retirar excrements de mascotes, les rutinàries visites a l'excusat de cada matí, després del cafè, que condicionen l'humor i l'activitat. El dia no comença fins que no has fet caca i no puc imaginar pitjor condemna que anar restret, que dur la pesada i cargolada càrrega de merda arrossegada del dia abans i ser incapaç d'expulsar-la del cos, com una pedra avortada als budells.
Fer caca és un acte alliberador. Cada cop que cagam ens aproximam un poc més al nirvana. Anar de cos és fer tabula rasa, deixar enrere els errors d'ahir i, un cop eximit del seu pes, tenir l'oportunitat d'iniciar un nou dia amb els intestins buits i l'expedient net.
I em sembla un acte tan crucial que no entenc com no ocupa un lloc més important en les nostres converses diàries i fins i tot en el debat públic. De fet, em sembla increïble que no ocupi cap lloc en absolut i que sigui, en general, un tema un poc tabú, com, per exemple, pronunciar la paraula 'fluid' fora d'un laboratori.
De vegades pens que totes les converses haurien de començar amb preguntes com "ja has fet caca?". Potser així entendríem moltes coses. Bastaria mirar la cara d'angoixa del nostre interlocutor per comprendre l'origen de certes posicions polítiques, la bel·ligerància exagerada en certs temes, el fanatisme i la mala llet. Clarament, vivim envoltats de gent amb dietes baixes en fibra.
Potser el tema aquest de la caca està a la base de tot aquest clima de tensió social perpètua (juraria que a Twitter ningú no ha fet caca MAI) i faríem bé d'encarar-lo amb naturalitat i franquesa. També estaria bé que el CIS comencés a incloure preguntes sobre la qüestió per conèixer possibles tendències i correlacions entre votar certs partits i anar restret, per exemple. Potser no cal cremar el país i repartint laxants la cosa es compon sola...
De fet, posats a demanar, darrerament pens que estaria molt bé que el president o presidenta del govern sortís cada matí a la mateixa hora per la ràdio (i, d'acord, d'acord, per la tele i les coses aquestes d'internet que no mir) i es dirigís al país: "Heu fet ja caca?". I tots i cadascun de nosaltres haguéssim d'enviar la nostra resposta via telemàtica i fins que no hàgim respost tots i cadascun dels conciutadans d'aquesta terra nostra que sí, que ja hem anat a l'excusat i que hem anat de ventre, que ja hem buidat el sac, que hem alliberat Willy i que en Jordan ja no penja de la cistella; fins que el darrer dels membres d'aquesta nació, unida en la caca i el pipí, no hagi respost que TOT OK, TOT CHILL, el president o presidenta no doni permís per començar el dia i que un cop es rebi el darrer TOT OK, TOT CHILL el president o presidenta anunciï solemnement: "Ara sí, començam!" i ens posem a fer tots les nostres coses i a gestionar les nostres merdes, que d'això va, en el fons, la vida.
Aquest/a president/a sí que tendria el meu vot.
