Es busca: notícia del fracàs de Feijóo perduda

D’acord: els diaris ja no són la crònica de fets de la jornada anterior com fa dos-cents anys. Un lector de premsa que paga pel seu exemplar demostra un gran interès per l’actualitat, així que segur que acudeix al quiosc sabent prou bé què ha passat el dia anterior. Ara bé, intueixo que no és pas aquest el motiu que explica per què en cap dels diaris de la dreta s’informa del resultat de la votació d’investidura que va posar punt final a la pantomima de Feijóo. L’Abc, per exemple, titula: “Les tribulacions d’Armengol en la seva estrena al capdavant del Congrés”, un tema tan arbitrari com ideològic. Només en el subtítol se’ns informa que un tal Feijóo s’ha estampat contra el ciment armat de l’aritmètica parlamentària. El Mundo opta, en canvi, per una sèrie d’enunciats més enigmàtics que un gallec a mitja escala: “Feijóo blinda la seva alternativa”. Davant de qui? I per què? “El PP celebra el «salt de gegant» de la investidura”. Salt cap a on? Cap a l’abisme? Una enquesta del diari diu que la gent prefereix el del PP a Sánchez com a president. Només li queda demanar que la presidència es decideixi a cop de sondeig. La votació del dia anterior ni s’esmenta. Tampoc ho fan el títol i els subtítols de La Razón. Un d’ells diu: “Feijóo insisteix que «no vol ser president a costa de la igualtat i dignitat de tots els espanyols»”. A veure, guineu, no és que no vulguis ser president. És que no pots. La coherència de la frase del líder popular està a l’altura de la concordança del subtítol, amb una cita entre cometes passada a tercera persona de manera ortopèdica.

Si hi ha repetició d’eleccions serà divertit comparar les portades de l’endemà del cop de porta rebut per Sánchez a la caverna. Auguro que faran edicions de la mida d’un llençol per poder posar el número de no rebuts en un cos de lletra titànic, gegantí, colossal.