Bombardejar hospitals
Dir que bombardejar la població civil és cruel, que bombardejar hospitals és cruel, que no és compatible amb les normes de la Convenció de Ginebra, dir que han mort més de 700 nens a la franja de Gaza no té cap sentit.
La guerra és cruel, no té sentit, i és tan cruel bombardejar un hospital, amb ferits, com bombardejar una escola, amb nens i mestres, com bombardejar un centre comercial, amb una mica de tot. Matar gent que no caldria matar, ferir gent que no caldria ferir és de bojos.
Per què no s’hauria de bombardejar un hospital? Perquè hi ha ferits que no es poden defensar? Els que no estan ferits tampoc no es poden defensar gaire. Com et pots defensar d’un bombardeig? Quan és moral bombardejar? Si no es bombardeja un hospital, perquè hi ha ferits, quan aquests ferits estiguin en un altre lloc, per exemple, un garatge, ja podran ser bombardejats alegrement? I llavors, un cop ferits, seran enviats a l’hospital, que no està bé bombardejar, i quan estiguin bé, aniran al seu lloc de treball, que sí que es pot bombardejar, i si els bombardegen, aniran, ferits, a l’hospital, que no es pot bombardejar?
La guerra no té sentit. No té sentit matar gent selectivament (soldats, sí, nens, no) perquè el que no té sentit és matar gent. La vida és preciosa, ningú tindria dret a fer servir vides –d’animals, de persones– com a soldadets del Risk. Per quina raó un home, que està obligat a anar a la guerra, a Rússia, és més legítim que mori que no pas una dona, que no hi està obligada? Ens fa més pena la mort dels nens, esclar, però quin sentit té això?
No em parleu d’atacs selectius, no em parleu de revenges, no em parleu d’història. Matar és terrible, no té cap sentit i no ho admeto. Sobretot si penso en la gent del meu voltant que lluita per viure perquè està malalta.
