En biquini
Des de fa unes setmanes que la xarxa social X té noves opcions d’interacció. Hi ha una forma d’intel·ligència artificial que pot encarregar-se de buscar informació sobre el que allà es publica, dient-te si són fets o no, o ajudant els usuaris a posar context o a qüestionar la veracitat del que s’hi diu. Però també l’algoritme té una altra aplicació: despullar senyoretes.
O senyors, esclar; perquè l’algoritme no és sexista, com sí que ho poden arribar a ser, i molt, els seus usuaris. Per això no s’han cansat de demanar-li a l’algoritme que despulli les senyoretes que s’han tingut la desgràcia d’atraure l’atenció; encara que també n’hi ha moltes que, volgudament, han penjat fotografies d’elles mateixes més o menys vestides encomanant-li a l’algoritme que faci la resta de la feina. No cal dir que això es fa públicament, i que ara qualsevol dona pot trobar que una foto que va penjar a la xarxa, a qualsevol xarxa, és usada per recrear-se en la nuesa digitalment desvetllada. I això per no imaginar que també qualsevol usuari pot elaborar-se imatges de nuesa de qui sigui, només que en tingui una imatge, i fer-la fins i tot protagonista d’algun vídeo pornogràfic, com sabem que s’ha fet amb cantants famoses o actrius de Hollywood.
La IA serveix per inventar medecines, per crear el mapa del genoma humà, però també per fer vídeos de tota casta: en corren que literalment semblen pel·lícules d’alt pressupost o que proposen, en forma de tràiler, ficcions cinematogràfiques que podrien arribar a existir –una nova pel·lícula del Bond, un final alternatiu per a Titanic…–, i amb actors que són cèlebres. Aquests tenen la fama i la fortuna, però no les milers de senyores i senyoretes a qui, gràcies a la IA, s’està despullant ara mateix, i que comencen a veure’s en biquini arreu de les pantalles.
Em falta paciència i escrúpols per voler comprovar fins a quin punt són aconseguides –o precises i convincents o embellidores– les imatges de nuesa (o en banyador) que crea la IA. No sé si fa a tothom més formós i lluent del que pugui arribar a ser, en virtut d’una idealització digital que només té finalitats comercials i propagandístiques. Però no deixa de ser preocupant que existeixin aquestes eines, i que qualsevol desenfeinat hi tingui accés i pugui ‘despullar’ qui li doni la gana davant dels ulls ociosos de les masses a l’ombra.
Sembla que la IA d’X que fa tot això començarà a ser de pagament, ara que ja se n’ha difós el poder i ‘encert’ i se n’ha vist l’audiència. S’està parlant, a molts països, de prohibir aquesta xarxa social, que només serveix per embolicar la troca i difondre sexisme o propaganda de dretes. Per bé que hi hagi altres continguts i usuaris, la prioritat de l’empresa no és difondre ni la cultura ni el debat serè.
No sé si això s’arregla amb multes, prohibicions, moralització o mesures preventives. Només sé que la IA potser servirà per salvar els cossos, però que a les ments les està fent tornar també tristament idiotes, enquimerades, joguines trencades al servei del consum de porqueria.