Els beneficis d’inventir en el foment de les associacions veïnals
Mentre en la societat balear neixen i es consoliden de cada pic més col·lectius en defensa de causes socials, mediambientals o culturals concretes, mentre l’associacionisme viu un cert auge arreu, la que és una de les formes més primàries i capdavanteres, les associacions de veïns de les nostres ciutats, ha perdut força de manera més que evident. Fins i tot les mateixes entitats veïnals es demanen com afrontar el futur, mancades com es troben de relleu generacional, però també ancorades en unes formes de reivindicació que ja són més part del passat que no del present.
Cal invertir en el foment de les associacions veïnals, i cal invertir-hi des del poder públic, com a estratègia política: no hi haurà ciutat forta si no té uns col·lectius de veïns organitzats, cohesionats i mobilitzats. Les associacions de veïns són un gran valor per al barri de cadascú i per a la ciutat com a conjunt. Però ho són si, i només si, les mateixes institucions públiques que han d’incentivar-ne la fortalesa entenen que és imprescindible la seva independència.
Un repàs per la història de les associacions de veïns en les darreres dècades a Palma, per no anar més lluny, ens mostra la implicació que varen tenir en els anys 70 i 80 del segle passat, a les acaballes del franquisme i els primers quinze anys de democràcia. Aconseguiren grans victòries socials, com tenir un parc i no un aparcament en superfície als peus de la Seu o recuperar les festes ciutadanes, per posar només dos exemples entre un sense fi. Eren els anys que es parlava de la necessitat de tenir una societat vertebrada, per comptar amb un criteri a peu de carrer i al marge de l’oficialitat, però també per tenir un contrapoder.
Anys després, governs municipals de dretes varen fer una utilització política de les associacions de veïns amb, bàsicament, dues estratègies: tenir-les contentes (cercant el servilisme) o dividint-les (per afeblir-les). Va ser l’inici d’una decadència que després ha tingut molts altres motius per a la pèrdua de la seva força i per a la preocupació actual per la seva continuïtat. Un parc d’habitatges molt més inestable, un paisatge de veïns molt canviant, l’impossible accés a un habitatge per part dels joves i no tan joves, així com l’adquisició de pisos i cases per part d’estrangers que les ocupen ocasionalment o les lloguen són alguns d’aquests motius. De fet, l’afebliment de les associacions de veïns evidencia moltes de les grans febleses i amenaces que tenen les nostres ciutats. Invertir en organitzacions veïnals potser és el camí, un dels camins, per resoldre alguns dels grans problemes de les ciutats.
