Bauzá al Qatargate
Com en els titulars de certa premsa, ja podem presumir que, al Qatargate, hi havia presència mallorquina: “Hay un mallorquín”, seria l'expressió habitual. Cert que es tracta d'una presència col·lateral, amb prou feines un apèndix irrellevant i més aviat esperpèntic, però la presència hi és. I té una certa rellevància política i institucional, ni que sigui perquè el protagonista va ser president del Govern de les Balears (i actualment, eurodiputat per Ciutadans, el partit ultranacionalista en vies de desaparició). Parlam, òbviament, de José Ramón Bauzá.
El Qatargate és un cas important perquè és un escàndol de corrupció al nucli dur de les institucions europees, on se suposa que la corrupció ha de ser, precisament, absent (les eurosenyories cobren sous elevats precisament per evitar que passin fets com aquest, i en general s'ha de dir que funciona: el tant per cent de corrupció a Brussel·les i a Estrasburg és molt més baix que en les institucions d'alguns dels països membres de la Unió Europea, entre els quals s'hi ha de comptar Espanya). En concret, parlam d'una vicepresidenta del Parlament Europeu, la socialista grega Eva Kaili, que es va deixar comprar per fer propaganda (fins i tot des del faristol de la mateixa Eurocambra) del règim totalitari de Qatar, on aquests dies, com potser haureu sentit, s'han estat jugant uns partits de futbol. En aquesta notícia ens podem estalviar la fórmula “presumptament”: Eva Kaili ha estat destituïda de totes les seves responsabilitats (només conserva l'escó, perquè el reglament impedeix que se li pugui treure de manera expeditiva) i tots els seus comptes i béns materials han estat immobilitzats, a l'espera que vagi endavant el procés judicial que, amb tota probabilitat, li comportarà una pena en ferm de presó (ara s'hi troba de manera preventiva, com el seu assistent parlamentari i parella, Francesco Giorgi; el director de l'ONG No Peace Without Justice, Niccolò Figa Talamanca, i l'eurodiputat italià Pier Antonio Panzieri). A més, també han estat detinguts, i deixats de moment en llibertat amb càrrecs, el pare d'Eva Kaili, Alexandros Kailis (a qui es va requisar un maletí amb sis-cents mil euros en efectiu); el secretari general de la Confederació Sindical Internacional, Luca Visentini, i un assistent parlamentari del Partit Popular Europeu del qual no ha transcendit la identitat.
Enmig de tot això, Bauzá era president i fundador d'un xibiu anomenat Grupo de Amigos de la Unión Europea–Qatar, que es dedicava a fer proselitisme sobre les bondats d'aquest país del Golf on no existeixen la democràcia ni els drets humans. Bauzá ha explicat repetidament que no hi ha res a amagar i que tot el seu apassionament per Qatar el va voler expressar perquè li brollava de dins, però que ho va fer sense cobrar ni un cèntim. Al mateix temps, però, ha suspès el seu Grupo de Amigos, del qual se sap que, com a mínim, es va beneficiar de diversos viatges de luxe a Qatar i altres països de l'entorn, com Dubai, que ell intenta reduir a “invitacions oficials”. La disjuntiva és poc interessant per a Bauzá: si també es va deixar comprar, és un corrupte, i això té un càstig. Si, com sosté, no va percebre cap benefici per la seva activitat de propaganda a favor d'una dictadura islamista, aleshores és un simple adulador de tirans, gens apte per tenir responsabilitat públiques de cap tipus. El fet és estrambòtic i produeix entre rialles i vergonya aliena, com tot el que té a veure amb aquest personatge. Però estaria bé que dedicàssim un moment a pensar com així un individu com aquest va arribar a presidir el Govern de les Balears, i a fer-ho amb majoria absoluta.
