Ayuso s’emporta la batalla mediàtica
A les televisions privades espanyoles el relat de la crisi del PP el domina Isabel Díaz Ayuso. Lògicament, Antena 3 obria l’informatiu amb la notícia de la batalla entre Ayuso i Casado i el protagonisme i el pes de l’acció requeia sobre la presidenta de Madrid. L’edició d’Antena 3 noticias del migdia era un descontrol informatiu, perquè els tres vídeos que il·lustraven els diferents aspectes de la notícia repetien imatges i declaracions, de tal manera que Ayuso apareixia reiterant el mateix missatge diverses vegades. Era un déjà-vu tan evident que semblava que volguessin convèncer l’espectador d’alguna cosa a còpia de reproduir idèntic el mateix missatge. Sandra Golpe, la presentadora, amb la seva habilitat sibil·lina per destil·lar el seu punt de vista personal a partir de l’entonació, les expressions facials i els esbufecs, traspuava cert desdeny per la gestió de Casado. En els vídeos es repetien les imatges de la concentració de persones donant suport a Ayuso a la porta de la seu de Génova del PP. En diverses ocasions van recórrer al pla d’una samarreta amb la foto de la presidenta que portava una de les manifestants. “Multitudinaria manifestación”, deia la locució del vídeo. Fins i tot en una de les imatges de la roda de premsa d’Ayuso la càmera feia una escombrada visual de la cintura fins a la cara de la protagonista, repassant el seu cos. “Quiere limpiar su imagen”, deia la veu en off en aquells instants, subratllant un punt de fascinació pel personatge.
A Telecinco, a El programa de Ana Rosa, el primer col·laborador a intervenir sobre les misèries del PP era Eduardo Inda, que carregava durament contra Casado. “No había visto hacer tanto el ridículo en menos tiempo”, afirmava el personatge, que qualificava els múltiples errors de Casado de “cagarruta tremenda” i culminava la seva arenga convidant el líder del PP a plegar. Inda desmentia la xifra de manifestants davant la seu del PP i la quadruplicava: “Había diez o catorce mil personas”. Mentre els tertulians dissertaven sobre el desgavell del partit, les imatges de recurs que il·lustraven la notícia eren, una vegada i una altra, les de la concentració de suport a Ayuso, més enllà d’altres d’arxiu complementàries on apareixien junts la presidenta de la Comunitat de Madrid i Casado. Al magazín matinal totes les entrevistes anaven en la mateixa direcció: la defensa d’Ayuso. Primer, Cayetana Álvarez de Toledo recordava el fracàs de Casado i exigia la celebració urgent d’un congrés del partit per superar l’etapa. El conseller d’Hisenda de la Comunitat de Madrid garantia l’honestedat de les gestions del germà d’Ayuso i assegurava que no hi havia corrupció en els contractes. Finalment, un expert en enquestes electorals recordava la valoració actual dels dos polítics del PP, i apuntava l’auge d’Ayuso en detriment de Casado. Caldrà veure com evoluciona el vodevil del PP, que està passant per les hores més intenses, però és obvi qui ha guanyat ja la batalla mediàtica. Un factor determinant en el resultat final de la història.
