Aterratge

El suport de Carles Puigdemont a la investidura de Pedro Sánchez obre una nova etapa política a Espanya i a Catalunya. Mostra de la importància del pacte és el calibre de la munició dialèctica de la dreta i l’extrema dreta espanyoles i la grandiloqüència de les seves arengues patriòtiques.

L’expresident de la Generalitat aterra a la política interna pragmàtica sis anys després amb un acord que és, sobretot, el pacte d’un relat.

Puigdemont i Junts pacten l’amnistia i posen les bases per a una taula de negociació entre partits amb un verificador internacional. Però abans d’asseure’s pacten amb el PSOE un relat que admet que el conflicte és històric, que el trencament cristal·litza amb la sentència del TC sobre l’Estatut i que "només la política en democràcia pot canalitzar" el conflicte.

Bàsicament, el pacte és un acord en el desacord, que en positiu serveix de relat compartit i justificatiu i que en negatiu té les conseqüències d’inflamar encara més la política espanyola, que no escatima mitjans contra el president socialista. Amb la taula parada, durant la legislatura, Junts començarà a negociar les tradicionals reivindicacions del sobiranisme en matèria de reconeixement nacional, pacte fiscal, etc. Puigdemont ha acordat una amnistia, que no és poca cosa, i li ha demostrat al PSOE durant la negociació que només era qüestió de temps que la utilització política de la judicatura els afectés. El pacte és un monument al pragmatisme de Junts i del PSOE i està bé que ho sigui. Tots dos han cedit: ni cobrament per avançat ni Puigdemont tornarà emmanillat.