Un any inútil?

Un any de guerra és una barbaritat. I no deixa de ser paradoxal que en l’era de l’acceleració, el conflicte d'Ucraïna estigui aparentment estancat. 

A Europa hi ha un cert consens que es pot resumir en tres punts. És una guerra d’agressió i l’agressor ha de pagar-la. No és acceptable una pau que no suposi la desfeta de Putin, és a dir, que no es pot sortir amb la seva. I no n’hi ha prou amb paraules, els governs s’han de comprometre a ajudar Ucraïna per fer possible un desenllaç assumible, que reafirmi la independència dels països de l’est d’Europa sobre els quals Putin es considera amb dret de tutela.

Tanmateix, els hereus dels moviments pacifistes de la Guerra Freda marquen distàncies. Parteixen d'un principi general: que la guerra és un mal superior i la prioritat és acabar-la. I fan una interpretació dels equilibris geopolítics i els interessos de part que pretén, malgrat les evidències, posar el mateix nivell l’agressió russa i la resposta dels Estats Units i els seus aliats.

En tot cas, ha passat un any però la impressió dominant és que pot anar per llarg. Ara mateix només es pot donar per definitiu l’esfondrament de Rússia com a potència. Aquesta és la derrota de Putin que ja es pot proclamar. Afortunadament, la posició d’Ucraïna al mapa, al mig d'Europa, fa més difícil el risc que el conflicte s’enquisti i entri en una etapa boirosa que l’aïlli de l’atenció general. La presència massiva de periodistes d’arreu del món manté l’opinió pública en tensió i l'arribada d’exiliats als països europeus ajuda a mantenir la complicitat, malgrat que les constants visites de caps d’Estat a fer-se la foto amb Zelenski està ja començant a passar del valor testimonial de solidaritat a l’oportunisme. I la púdica gestió de les xifres de víctimes no ajuda a prendre consciència de la dimensió de la tragèdia.

Aquesta setmana, les mirades s’han traslladat a la Xina, que fa temps que lluita obertament per l'hegemonia mundial en terrenys tan decisius com la recerca científica, però a la qual li falta consolidar el rol de potència política alternativa. Ara té una oportunitat. ¿Com fer entrar Putin en raó sense perdre Rússia com a peó de Xina en l’escenari geopolític? Aquí se situen les cabòries de Xi Jinping. De moment, aquest any ha servit perquè Europa recuperi la seva cohesió, trenta-quatre anys després de la caiguda del Mur de Berlín.