On aniràs a votar?

Deman on aniràs a votar, perquè què votaràs no ho demanaria mai i que votaràs ho don per descomptat.

A mi, ja veus, el partit que em fa més votera és Vox. Talment. És veure’ls aparèixer en pantalla o repassar els documents que en tenim per ara –el seu programa para las Baleares o els 15 folis de l'Acuerdo conjunto de PP y Vox para el Gobierno de las Islas Baleares– i em venen unes ganes de votar irresistibles. Gairebé no puc esperar que sigui dia 23.

M’ha costat una micona aclarir qui ha humiliat qui en la qüestió del pacte PP-Vox per ocupar el Consolat. La veritat és que els dos equips negociadors s’han esforçat a subratllar la seva victòria en el torcebraç de les sinistres negociacions. L’equip Prohens, encara tremolós, en destaca l’heroïcitat d’haver salvat la seva promesa de governar en solitari, encara que hagi estat a canvi de sacrificar valuoses peces en els consells de Mallorca i Menorca o, fins i tot, d’entregar submisament les claus del primer xiringuito de Vox en Baleares: l’Oficina de Garantía de la Libertad Lingüística.

Mentrestant i des de la banda oposada del quadrilàter, Idoia Ribas es mostrava igualment radiant: “Este acuerdo es mucho mejor para Vox que tener una Consellería”. I aprofitava per reblir el clau: l’acord aplicarà les polítiques de Vox sense necessitat d’entrar en el Govern –això els resulta especialment pràctic, perquè no són dels més feiners–, recorda que Vox continua tenint la clau de la governabilitat, adverteix que controlaran estrictament el compliment del pacte... Cuánto amor... 

En qualsevol cas, ja és una realitat: ens governa la ultradreta des de totes les instàncies. Les conseqüències no s’han fet esperar: el castellà als premis Ciutat de Palma, desprogramació d’espectacles teatrals 'incòmodes', anunci del desmantellament del model lingüístic i de la societat civil... 

Tenim dues hipòtesis interpretatives disponibles però cap de les dues és gaire positiva per al PP: el Partit Popular no és així , però s’ha doblegat a les exigències de Vox (malo); o el Partit Popular és més o menys així i l’excusa de Vox i de l’aritmètica parlamentària ja li va bé (peor).

De fet, Sebastià Sagreras, portaveu del PP al Parlament, assegura que aquest acord és compatible amb el seu programa, de la qual cosa es dedueix que el seu programa és compatible aquest tipus d’acords. Sembla una obvietat, però enunciat a la inversa, sona encara més inquietant. Vius amb les 'compatibilitats' del seu programa a les properes Generals.

Mentrestant, la desafecció política s’enquista: la Fiscalia actuarà contra les 40 persones que el passat 28-M no es varen presentar a les meses electorals a les quals havien estat convocades; conec persones que expliquen espontàniament que ja no contesten al porter automàtic ni obren la porta de casa per evitar el reclutament a les properes meses electorals del 23-J; segons les darreres enquestes, un 36% dels ciutadans de les Balears ja han decidit abstenir-ne a les Eleccions Generals...

En aquest context –el feixisme campant per les cuines de les institucions democràtiques– resulta alarmant que l’abstenció –com la falta d’implicació política– no només no es penalitzi socialment, sinó que tengui una certa aura de proposta interessant des del punt de vista polític. Ens hem acostumat a explicar-ho sociològicament també des de l’antipolítica: “la gent està decebuda”, “la culpa és dels polítics”, “els votants se senten enganats”, “és un no-vot de càstig”...

Francament, és una explicació molt condescendent i una mica paternalista. O no són majors d’edat, aquests ciutadans decebuts? No se’n pot esperar una reacció una mica més madura al seu desencís? No se’ls poden demanar alternatives més compromeses i productives: implicar-se, oposar-se, manifestar-se, organitzar-se, presentar la seva pròpia proposta política...? Però això és feina, clar.

Abstenir-se és massa còmode. I, sobretot, massa perillós. Com el nin que, contrariat per qualque frustració, amenaça decidit: “Idò ara m’enfad i no respir”. Exactament a qui es pensa que està castigant? Qui creu que resultarà perjudicat per aquesta acció tan heroica?

La photo finish de les Autonòmiques 2023 a les Balears –hegemonia de la dreta a totes les grans institucions– pot resultar enganyosa. En realitat, els grans blocs electorals es mantenen dins la proporcionalitat habitual. De fet, a Formentera, sa Unió va arrabassar el diputat a Gent per Formentera per només 73 vots. Un diputat transcendental per a l’esdevenidor de la legislatura. 

Però no és l’únic cas d’aritmètica recreativa: el Consell de Menorca va passar d’esquerres a dretes per només 33 vots; la diputada de Podemos Gloria Santiago va perdre l’escó per només 20 vots; a Palma, amb només 14 vots més, Vox hauria sumat un altre regidor... Idò això, on dius que aniràs a votar?