10/06/2022

Aleksei Navalni, vist de més a prop

2 min

A la plataforma HBO Max han estrenat un documental que aprofundeix en la figura de l’advocat i opositor a Putin Aleksei Navalni. L’arrencada és potent, amb una conversa entre el protagonista i el director, Daniel Roher: “Aleksei, et vull parlar d’una cosa que hem comentat aquest matí. Potser no t’ha agradat però vull que hi pensis. Si et matessin, si finalment se’n sortissin, quin missatge vols deixar al poble rus?” I Navalni se’n desentén: “Vinga va, Daniel! No. Ni parlar-ne. Sembla que estiguis fent una pel·lícula per si em moro. Puc respondre a la pregunta, però, sisplau, que aleshores sigui per a un altre documental. Una segona pel·lícula. Això que sigui el tràiler del documental i, si em maten, que sigui una pel·lícula molt avorrida de les meves memòries”.

Navalni de moment està viu i, per tant, no es tracta d’un retrat biogràfic com suggereix ell mateix. És un treball més ambiciós. Daniel Raher documenta tot el procés d’investigació que fan el mateix Navalni i una figura clau en aquesta història: el periodista de dades Christo Grozev, un búlgar resident a Viena obsessionat pels crims del govern rus. Esbrinen i demostren davant de la càmera com van enverinar Navalni.

El documental té una primera part en què presenta els personatges, sense amagar els recels inicials que senten els uns pels altres. Grozev, un home obsessionat pel rigor periodístic, recorda el passat obscur de Navalni, vinculat a l’extrema dreta i a grups neonazis. Quan li pregunten per això a l’opositor de Putin, ell no se’n amaga i es justifica amb arguments fràgils. D’altra banda, Navalni té dubtes inicials sobre els possibles vincles de Grozev com a espia de l’MI6 o la CIA. Malgrat les sospites de tots plegats, que contribueixen a fer més llaminera la història, acaba naixent una col·laboració profitosa.

Tot i la complexitat de la investigació, l’espectador entén fàcilment el procés. Grozev és molt hàbil fent accessibles els aspectes més espessos del periodisme de dades. Resulta impactant el sistema que elaboren per contactar amb un dels personatges directament implicats en l’operatiu de l’enverinament de Navalni. Aconsegueixen posar nom i cognoms als executors i parlen amb ells per telèfon. En un dels casos, fan que un d’ells ho expliqui tot càndidament: els detalls de com ho van preparar i per què van fallar.

El documental Navalny funciona com un thriller polític. Per una banda, tot l’engranatge de la investigació fins a obtenir la prova irrefutable de l’intent d’assassinat. Per l’altra, serveix per explicar al món sencer el terrorisme d’estat que practica Putin i com s’organitza la xarxa de subordinats de l’àmbit militar i científic que executen les seves ordres.

La història, però, no és del tot innocent. Deixa entreveure també el tarannà del gran protagonista, i evidencia com el seu esperit de lluita, la seva resiliència i les seves conviccions impliquen també un narcisisme i una personalitat a vegades un pèl complexa.

stats