Això és el meu pensament

SI ASSASSINEN UN CENTENAR DE NENES, M’ÉS IGUAL QUI LES HA ASSASSINAT I ON LES HA ASSASSINAT I PER QUÈ LES HA ASSASSINAT, O POTSER NO ÉS GENS IGUAL PERQUÈ EL QUE CAL ÉS ATURAR, FRENAR EN SEC EL MOVIMENT ACTUAL DEL MÓN I PARAR ELS PEUS A LES PERSONES CONCRETES QUE HAN DECIDIT O PROVOCAT AQUEST ASSASSINAT, I IGUALMENT A LES ESTRUCTURES I LES PERSONES CONCRETES QUE MENYSTENEN L’ASSASSINAT D’UN CENTENAR DE NENES ON SIGUI I DE PART DE QUI SIGUI, O D’UNA SOLA NENA. PERQUÈ més d’un centenar de nenes és més que terrible, i no poder ni escriure quantes exactament perquè no ho diuen i perquè tanmateix és impossible de pair, de copsar de debò és ignominiós; és terrible pensar l’assassinat d’una sola nena, però més d’un centenar de nenes han estat assassinades, massacrades, al col·legi de primària de Minab, al sud de l’Iran, i cap mitjà europeu tradicionalment seriós vol assegurar que algú ha matat entre 150 i 180 nenes, no sé si en números impacta més, a mi les paraules m’impacten i em costa d’escriure i de dir en veu alta que algú ha assassinat un centenar d’infants i els seus mestres, potser altres lectors s’angoixaran per no saber qui les ha assassinat, però és que cap mitjà europeu tradicionalment seriós vol assegurar quin govern ho ha fet, quin dirigent polític o militar ha ordenat la massacre. Alguns mitjans digitals presumptament independents i més nous publiquen que un atac dels Estats Units i Israel ha llevat la vida a cent-vuitanta éssers humans civils i majoritàriament menors d’edat, però a mi tant m’és qui, el cas és que algú el 28 de febrer de 2026 va llançar un atac segurament teledirigit contra un objectiu i volent-ho o no ha assassinat les nenes i les mestres de l’escola d’un poble que podria ser el meu poble o el vostre, han estat víctimes d’unes bombes que ha fet esclatar algú no humà, no sabem tan sols què ensenyaven les mestres o a què jugaven les nenes assassinades quan els pseudodirigents inhumans d’uns governs titelles del feixisme de les empreses capitalistes i d’un invent que hem anomenat diners han programat un atac amb diversos míssils teledirigits sense precisar prou per saber del cert que no massacraria i destruiria més que “objectius estratègics”, infraestructures, o soldats humans titelles del feixisme capitalista o de qualsevol altra religió o irremeiablement perduts i corsecats sense voluntat pròpia, perquè encara que les Nacions Unides exigeixin investigacions, indagacions, i després sancions i judicis i disculpes, ara al meu pensament no hi ve ni mitja paraula ni mitja esma més que per a denunciar-ho però davant qui, davant qui podem dir que prou inhumanitat i dir que prou a qui ha permès que encara sigui possible assassinar una sola nena, i més d’un centenar de nenes i professores, només tinc a les mans accions tan petites i insignificants com cridar que no a la guerra, escriure-ho, no comprar o no fer servir determinades coses, votar i no votar determinades persones, sols agraeixo amb cautela al president del país on diuen que visc les reaccions, que no deixés instal·lar l’arsenal dels EUA vora el nostre aeroport, que no hagi deixat emprar les bases de Madrid a Donald Trump, agrair-li que digui fort que no anirem a cap guerra i animar-lo que sigui veritat, que les mesures que prengui es facin efectives i que a la nostra petita manera hi serem, perquè com és possible que això hagi passat tant m’és qui ho ha fet, i què faig, llegeixo la poesia d’una exiliada perseguida durant una guerra llunyana, suïcida, el dietari d’un altre perseguit empresonat afusellat durant una guerra de més a prop, em miro el documental d’un supervivent d’una altra guerra en un altre lloc i EM FA VERGONYA QUE L’ÚNICA ESPERANÇA FUGAÇ ÉS LA SOSPITA, QUASI DESIG SUPLICANT, QUE SIGUI FALS, QUE ES TRACTI D’IMATGES D’UNA IA, DESINFORMACIÓ, que les mares que bramen i ganyolen assassinades espiritualment són píxels i prou, que les tombes excavades en perfecta quadrícula del centenar llarguíssim de víctimes de la massacre són un muntatge, que les nenes i les mestres són ben vives al col·legi de Minab i estudien o juguen, que no les ha assassinat ningú i que són els governants d’un país i de l’altre i el de més enllà que S’HO INVENTEN PER CONSTRUIR UNA POR LLETGÍSSIMA, I CONTAMINAR-NOS-EN, PERQUÈ ELS PORUCS DE MENA CALLIN I ELS CORCORCATS S’ENVALENTEIXIN I CRIDIN A LA GUERRA I ES DESENTENGUIN DE LA HUMANITAT I LA VIDA, PERÒ QUE ÉS ABSOLUTAMENT IMPOSSIBLE QUE EL 2026 S’HAGI BOMBARDEJAT UNA ESCOLA DE PRIMÀRIA, ENCARA QUE POTSER PER ERROR DE CÀLCUL, PERQUÈ HI PENSO PERÒ NO M’HO PUC CREURE, NO M’HO VULL CREURE, SI M’HO CREC, QUÈ