29/12/2021

Això no pot continuar igual

4 min
'Això no pot continuar així'

Aquest article es publica pocs dies abans que acabi l’any. Són unes dates que aprofitem tradicionalment per recordar, renovar i ampliar les nostres relacions socials i d’amistat, i per fer arribar a les persones properes bons desitjos de cara al futur. He vist sovint utilitzada la frase: “Us desitjo el millor per a l’any que ve". Crec que aquest any hauríem de canviar-la una mica i dir: “Us desitjo a tots, de veritat, que l'any que ve sigui diferent i molt millor que el passat i que ens permeti oblidar-lo”. Fins i tot en algun aspecte podríem afegir, sense cap vergonya, les paraules que he posat en el títol de l’article.

Suposo que una gran majoria dels que el llegiu esteu d’acord amb mi; però m’agradaria explicar una mica més les raons d’aquest sentiment que veig arreu de cansament i de preocupació.  Alhora voldria comentar què és el que penso que cal fer. Ho separo en tres àrees: la de la realitat, la de la ciutadania i la de la política.

1. Els reptes reals. No cal pas explicar en detall que vivim uns temps plens de dificultats. Algunes, com la insostenibilitat ecològica i la desigualtat social, venen ja de lluny però aquests darrers temps s’han agreujat. D'altres, com l’evidència de la fragilitat sanitària i la impotència davant de la pandèmia, han creat la necessitat indiscutible de combatre la transmissió del covid-19 a través de l’aïllament, cosa que ha provocat problemes en la vida familiar, social i laboral. I, en tercer lloc, ens trobem en unes circumstàncies socioeconòmiques en què, per culpa d’haver avançat en el procés de globalització i en el de digitalització sense haver volgut regular adequadament ni l’un ni l’altre, les importants millores que podien comportar per a tots tant l’un com l’altre procés s'han produït en paral·lel amb greus injustícies de tipus social (desigualtats, augment de preus) i forts perills relacionats amb la malèvola utilització de la informació i amb l’ús de les dades. Estem en una transició d’època que, si no la sabem conduir adequadament, ens pot fer patir molt.

2. Percepcions personals i perspectives. Aquests són alguns dels problemes que vivim i veiem però, encara que de psicologia no hi entenc gaire, penso que la percepció que en tenen moltes persones és sovint encara més negativa que la realitat. Hi contribueixen les pors, l’aïllament, les incerteses, les amenaces emocionals i les esperances frustrades. He pensat sempre que l’estat emocional de la gent depèn molt del que li està passant, però potser encara més de com veu les perspectives futures. La barreja de dificultats reals i una visió pessimista del futur fa créixer la preocupació i porta o bé a la resignació, o bé a adoptar actituds rebels. 

Totes dues actituds ajuden molt poc a superar la situació i accelerar la recuperació, una recuperació que no ha de suposar tornar al passat sinó construir un nou futur per al qual no ens manquen pas les eines. Hem de descartar la resignació i hem d'evitar que hi hagi justificacions per a les posicions rebels. Això demana, per una banda, més recerca científica, més explicació del perquè passa el que passa, més cura d’alguns problemes molt lleus però abundants de salut mental, més elements engrescadors i més projectes col·lectius públics o privats, de renovació i de reforma. I, per l’altra, una decidida voluntat d’impedir els intents de desobediència, en certa part comprensibles, d'alguns ciutadans i empreses. Cal ser rígids en les mesures però molt curosos a l'hora de reduir o compensar adequadament les conseqüències negatives dels que les pateixen.

3. La política esperada. Part d'aquest desencís generalitzat el generen les actuacions dels governs i del conjunt del món de la política. La gent espera i necessita accions decidides i importants que afrontin els reptes reformant el que calgui del sistema actual i atenent les dificultats dels més vulnerables o perjudicats per aquestes reformes. Hi ha moltes actuacions dels darrers dos anys que han anat en aquesta direcció i han tingut efecte, tant a Europa com a Espanya, com a Catalunya, però aquests efectes no han arribat a tots ni han sigut prou importants i prou visibles. I, sobretot, han estat massa ocultats per unes imatges del món polític en què ha semblat que els interessos partidistes passaven per davant de les necessitats ciutadanes, que les decisions a curt termini de tipus electoral passaven per sobre de les veritables reformes, i que les actuacions dels partits dits “de l'oposició” es dedicaven més a aprofitar errors, alguns comprensibles davant la dificultat de gestionar incerteses, que no pas a col·laborar en les polítiques positives.

Estem en un moment en què són imprescindibles els pactes i els acords del conjunt dels partits i de totes les administracions per tenir la força necessària per afrontar el futur, i en què sobren els continuats espectacles de confrontació recorrent a enganys, mentides, desqualificacions i insults, que fan pensar en una molt baixa qualitat de tota la classe política.

Això no pot continuar igual; i pot canviar tenint en compte que per millorar-ho només cal que hi hagi la voluntat de fer-ho. Serà l’any 2022? Així us ho desitjo!

stats