Aigua per la mort de Déu

Llegim a l’ARA que, per la sequera, “està prohibit omplir qualsevol piscina de zero des de fa tres setmanes”, tant si és privada com municipal. Diuen “de zero” perquè les piscines se solen mantenir plenes, a base de clor i de neteges, i l’aigua pot durar anys. Entenc, doncs, que la majoria de propietaris el que faran serà abraçar la tendència: canviar la bomba i omplir-les amb aigua de mar.

Entenc que la piscina s’associa a luxe (ho és) i, per tant, s’imposa aquesta restricció de manera moral. ¿És correcte, en cas de sequera, gastar cada dia litres i litres d’aigua per fer detergent líquid, quan es pot fer en pols? ¿És correcte portar el cotxe al túnel de rentatge? ¿És més correcte portar el cotxe al túnel de rentatge que regar? Per què? ¿Perquè els túnels de rentatge generen llocs de treball? Les plantes també en generen. Si no podem regar l’hort no comprarem planter. De la mateixa manera que es va obligar –i, primer, tothom rondinava– a adaptar els locals per a les persones en cadira de rodes, s’han d’adaptar els locals, amb serveis que funcionen a tota màquina, perquè l’aigua d’estirar la cadena no sigui la potable, sinó, posem per cas, la de la rentadora.

En molts pobles de secà la piscina municipal salva l’estiu als parroquians. Suposo que el que caldria és que cada unitat familiar i cada empresa tingués dret a una despesa mensual. Una banyera no té el volum d’una piscina, però de mica en mica es buida la pica. Podria donar-se el cas que en una població de 60.000 habitants amb una piscina municipal buida, cada habitant es fes una banyera d’aigua freda per passar la calor. I podria donar-se el cas, doncs, que els seixanta mil litres que pot tenir una piscina es gastessin de mil en mil en cadascuna de les banyeres.