Tot, agafat amb pinces
Fa quasi llàstima sentir Pablo Casado anunciant que posarà un recurs contra els indults “com a víctima dels CDR”, que, segons diu, tenien un pla per atemptar contra ell i diversos dirigents del PP. Ja que s'hi posa, que es personi també com a víctima de la pròxima invasió alienígena. La nul·la vinculació dels CDR amb el terrorisme, o amb cap forma de violència, va haver de quedar demostrada en l'anomenada operació Judes, en què els cossos policials i la justícia van tornar a ser utilitzats per construir una mentida sobre suposades activitats terroristes que van dur set persones a la presó. Com que tot el relat policial i judicial era un mal tebeo, les van haver de posar en llibertat al cap d'un any i escaig, en una altra d'aquestes maniobres repressives que ara el Consell d'Europa ha començat (tot just començat) a denunciar a l'informe Cilevics. No tan sols l'independentisme català no ha comès mai cap delicte de terrorisme, sinó que són la policia i la justícia els que han fet pensar en més d'una ocasió en la noció de terrorisme d'estat. En tot cas, la deposició de Casado dona una idea de l'agressivitat amb què la dreta ultranacionalista espanyola (PP, Vox, Ciutadans) redoblarà, si és possible, d'ara endavant el seu discurs.
Hi ha mentides més subtils i tanmateix prou incisives, com la del ministre Iceta escridassant per igual els diputats de Vox i els de Junts, ERC i la CUP, insistint a equiparar-los com si fossin extrems equivalents, quan ell sap perfectament que no és així. O la de Pedro Sánchez no ja quan diu que estima els catalans (que fa riure), sinó quan afirma que els indults són una prova de la “grandesa” de la democràcia espanyola. No, senyor: la democràcia espanyola té un problema extremadament seriós (d'extrema dreta, en concret) amb el sistema polític del 78, que manté instaurada la corrupció com a mecanisme fonamental de poder (a favor dels de sempre, per descomptat). I, si vol mostrar credibilitat democràtica (la grandesa, deixem-la per als cavalls i per a les muntanyes) els indults són tan sols una primera passa, òbviament insuficient. La següent és treballar per un referèndum legal en què es consulti la ciutadania catalana sobre el seu futur polític.
L'independentisme es mostra també descol·locat i incapaç de fer res més que criticar els indults, amb algunes aportacions espaterrants: destaca la de Toni Comín, que afirma que Sánchez ha atorgat els indults perquè la Comissió Europea hi hauria condicionat l'accés d'Espanya als fons de recuperació econòmica, una ocurrència que dispara els registres de demagògia. Finalment, aquests indults “condicionats, parcials i reversibles” fan presagiar que veurem de tot en els propers temps, perquè (com bé adverteix el magistrat Martín Pallín), la dreta espanyola és insaciable i mai en té prou, cosa que el PSOE mai ha volgut entendre. La sortida dels presos polítics és una notícia excel·lent, però el baix to dels partits polítics, que no pensen en altra cosa que dur les aigües cadascú al seu molí, fa que tot estigui agafat amb pinces.
Sebastià Alzamora és escriptor
