11/01/2022

L'acord nuclear amb l'Iran: un afer complex

4 min
Les negociacions per salvar el pacte nuclear amb l'Iran es reprenen a Viena.

Més de cinc mesos després de les eleccions presidencials de l'Iran del juny, les converses nuclears multilaterals van tornar a començar a Viena amb un nou equip negociador iranià. El negociador en cap de l'Iran, Ali Bagheri Kani, va presentar unes demandes que, de fet, cancel·laven els acords assolits en rondes anteriors de negociacions al juny sobre un Pla d'Acció Integral Conjunt (JCPOA) renovat. De fet, l'Iran va començar a superar els límits del JCPOA tant en l'emmagatzematge permès com en el nivell d'enriquiment un any després que l'administració de Donald Trump es retirés de l'acord, el maig del 2018, i comencés a imposar de nou sancions econòmiques.

De moment, la nova ronda de converses de Viena sembla que no té resultats positius. Els dos bàndols són completament intransigents i volen que l'altra part faci marxa enrere i faci concessions abans de moure's. L'Iran insisteix que s'aixequin totes les sancions, mentre que els nord-americans demanen a l'Iran que torni a un enriquiment reduït d'urani i accepti les inspeccions completes de l'Agència Internacional de l'Energia Atòmica (AIEA). Segons alguns analistes, l'atzucac actual es deu a dos factors. En primer lloc, l'Iran està jugant la carta de Corea del Nord mentre avança cap a abandonar l'esfera econòmica dels Estats Units i Europa i unir-se a la Xina i Rússia. D'altra banda, els nord-americans no tenen una direcció gaire clara per al futur de l'Iran, sobretot perquè el president Biden es nega a comprometre la seva administració a aixecar les sancions a l'Iran durant els anys que queden de la seva presidència.

Pel que fa als europeus, fins ara han estat gairebé inexistents en aquestes noves converses. Tot i així, Enrique Mora, el vicesecretari general de la UE, que també és el coordinador de les negociacions, ha semblat molt positiu sobre com han començat les negociacions. Segons ell: "El P4+1 ha de tenir plenament en compte la sensibilitat política de la nova administració iraniana", mentre que la delegació iraniana ha reconegut "la feina que s'ha fet en les últimes sis rondes" i que continuaran "treballant sobre aquesta base". Tot i les afirmacions positives de Mora, sembla que els europeus intenten no jugar a favor de l'Iran, per no patir sancions dels Estats Units. Però, al mateix temps, sembla que no són mediadors contundents en aquestes converses, sobretot perquè també s'han d'enfrontar als xinesos i als russos, que estan a favor dels iranians. Els comentaris xinesos sobre la "hipocresia nuclear" d'Occident suggereixen que són favorables als arguments fonamentals dels negociadors iranians, que han estat tractats com una injustícia fonamental per part dels EUA, una injustícia de la qual els europeus han estat còmplices. No sorprèn que mentre que l'equip negociador iranià creu que el temps s'està acabant per als EUA, el secretari d'Estat nord-americà, Antony Blinken, ha advertit a l'Iran que "s'està fent molt tard" per tornar a l'acord nuclear.

En resum, el nou acord nuclear de l'Iran es presenta com un camí ple d'incerteses. Sembla que l'Iran ha encapçalat les converses nuclears actuals a Viena armat amb una nova estratègia nuclear general. De fet, les demandes del líder suprem de l'Iran, l'aiatol·là Ali Khamenei, s'han centrat constantment en l'eliminació total de les sancions. Però, al mateix temps, el govern del nou elegit Ebrahim Raisi ha proclamat repetidament que no s'acorda res tret que s'hagi pactat tot. Sembla que el govern de Raisi està provant les línies vermelles internacionals i aprofita el programa nuclear en expansió de l'Iran per produir més concessions de la comunitat internacional, sense pagar costos significatius. Com a resultat, hi ha un pessimisme creixent sobre si es pot reviure l'acord nuclear amb l'Iran.

El fet que l'Iran hagi començat a utilitzar centrifugadores avançades per aconseguir un enriquiment d'urani del 20% a la instal·lació subterrània de Fordow està posant molt nerviosa l'AIEA. Mentrestant, els funcionaris israelians han estat pressionant els governs europeus i els EUA a favor d'una amenaça militar realista contra l'Iran. Tanmateix, segons l'antic ministre de Defensa israelià Moshe Yaalon: "El principal error de l'última dècada va ser abandonar l'acord durant l'administració de Trump". Tanmateix, no oblidem que el primer ministre israelià, Naftali Bennett, va declarar obertament a finals de novembre: "L'error que vam cometre després del primer acord nuclear el 2015 no es repetirà". Recentment, va demanar a Washington que comenci a utilitzar "un conjunt d'eines diferent contra la fugida endavant de l'Iran en l'àmbit de l'enriquiment". Sens dubte, Israel continua veient la República Islàmica de l'Iran com una amenaça existencial. Des del punt de vista israelià, aquesta amenaça es pot justificar sobretot per l'actual impuls militar hegemònic de l'Iran al Pròxim Orient. Tot això no vol dir necessàriament que Israel tingui un pla per actuar militarment contra l'Iran, però la situació està lluny de ser encoratjadora per als israelians.

Sigui com sigui, la pregunta clau continua sent si les negociacions nuclears a Viena podrien arribar a donar resultats o fracassaran sense acord. Ningú té la resposta a aquesta pregunta encara, però una cosa és certa: l'Iran i els EUA fracassaran si intenten acorralar-se amb una actitud trumpiana. Al cap i a la fi, si el JCPOA és un assumpte complex, és perquè la diplomàcia tracta de gestionar la complexitat.