BOTAFOC

Què feim amb el ‘bullying’?

L’assetjament entre iguals a l’escola mata. Literalment, en ocasions. Induint al suïcidi en molts de casos. Genera morts en vida. Infants i adolescents que carreguen amb la insuportable motxilla de la humiliació constant, del càstig físic i psicològic, amb la fatiga constant de transitar pels marges d’una societat incapaç de donar respostes. On s’hauria de sentir més protegit un menor que en un centre educatiu? Avui sent fàstic.

Conec massa casos de violència entre alumnes a les escoles. ‘Bromes’ que acaben en hòsties, travetes que esdevenen coces, whatsapps que ridiculitzen el dèbil, xarxes socials que es converteixen en plataformes de linxament... Conec també molts de pares i mares còmplices, que protegeixen els fills que agredeixen, i professors que miren cap a un altre costat i directors de centres que activen protocols que no serveixen per a res. Conec casos d’alumnes especialistes a fer la vida impossible a les víctimes que trien. Psicòpates a (petita?) escala, reincidents que continuen en el col·legi o institut de sempre. Guanyen els dolents.

Però com que no som aquí per fer sociologia de l’experiència personal, anem a l’estadística. La més recent que he trobat la publicava 'El País', el febrer d’enguany. Esfereïdora. Un de cada deu infants reconeixia haver patit agressions, ocasionals o freqüents, els darrers mesos. Insults en la majoria de casos, difusió de rumors falsos en un tant per cent sorprenentment elevat, furts, cops, amenaces... I, com sempre, aquesta violència es conjuga en femení. Elles són més víctimes, tant d’assetjament com de ciberassetjament. Un altre informe, en aquest cas de l’organització Save The Children, situava la mitjana estatal d’escolars que pateixen 'bullying' en un 8,1%. Brutal. Per cert, Balears ocupa el quart lloc (8,6%) de la llista de la vergonya.

Podem continuar pensant que són “coses d’al·lots” –us jur que això ho he sentit dir a més d’un professor– o apel·lar a les xifres per posar sobre la taula la magnitud de la tragèdia. Tal vegada convingui situar al tauler sociopolític la conveniència d’un ‘pacte’ contra el 'bullying'. Un consens que serveixi per descobrir-ne milers de casos que ni tan sols es denuncien; que aporti eines efectives (i anònimes) perquè els agredits puguin contar el seu patiment; que arbitri actuacions més contundents una vegada està detectat el problema i identificats aquells que el causen.
Recoman el film italià Un bacio, en què les víctimes es rebel·len amb imaginació i valentia. La ficció il·lumina el drama quotidià i això està bé, però no podem demanar a una nina de 8 anys que sigui una heroïna de pel·lícula.

Dimarts comentava al director d’aquest diari que volia dedicar l’article al 'bullying'. Dimecres, una nina era apallissada brutalment en un col·legi de Palma. Les desgraciades casualitats de la vida. Ara s’investiga si el cas entra en el catàleg d’allò que es pot considerar assetjament. Sincerament, m’importa una merda com en diguin. Hi ha una menor ferida perquè uns bàrbars l’han atacada. Demà és dilluns, ella no anirà a classe. I ells?

El telèfon d’ajuda a la infància, gestionat per l’Oficina de Defensa dels Drets del Menor és l’116 111.

EDICIÓ PAPER 20/07/2019

Consultar aquesta edició en PDF