OPINIÓ

IB3 i les televisions del carnatge

Criticar IB3 ha estat i és un esport nacional. Els motius són diversos: la manipulació política que va patir els primers anys, una programació excessivament centrada en la vessant agropecuària del nostre país o, per dir-ne una altra, uns concursos de sobretaula amb unes preguntes molt allunyades de la realitat illenca.

També existeix, per a alguns, l'eterna comparació amb TV3. Per una banda és normal, la televisió de Catalunya és la millor cadena a la qual podem accedir els illencs i, per tant, s'entén l'emmirallament. Però, per una altra banda, seria hora de ser conscients que les televisions públiques solen ser un reflex del seus potencials espectadors. I hem de convenir que la societat catalana té alguns trets específics que la diferencien de la illenca.

Tot i que criticar la televisió pública de les Illes Balears continua essent una moda, darrerament alguns programes han aconseguit remar contracorrent i ser aplaudits, com, per exemple, els documentals de 'Zoom' o la sèrie 'Mai neva a Ciutat'.

Amb tot, malgrat les veus més destructores i destructives, val més tenir una televisió pública que no tenir-la. Per exemple, en la recuperació de l'orgull valencià que ha duit a terme el Pacte el Botànic (un procés del qual hauríem d'estar més pendents) un dels puntals més importants ha estat tornar a posar en marxa els mitjans de comunicació públics, en català i des d'una perspectiva valenciana.

Tornant a Son Bugadelles, la torrentada mortal que ha afectat aquesta setmana el Llevant de Mallorca ha tengut, de retruc, un efecte positiu dins l'immens drama que són la dotzena de morts confirmades fins ara. Alguna gent ha canviat d'opinió sobre IB3, una altra li ha donat una oportunitat de seguir la tragèdia de Sant Llorenç i Artà a través de les seves emissions i, un tercer grup, ha vist per primera vegada el canal balear més de tres minuts trencant les barreres de llengua o d'enfocament territorial.

El començament de l'informatiu del vespre de dimarts va marcar la cobertura que va fer IB3 dels fets. En un moment en què les zones més afectades de Llevant es trobaven informativament a les fosques (sense connexió telefònica i sense corrent elèctric), la connexió telefònica amb el professor de Geografia de la UIB Miquel Grimalt donà clarícies sòlides i solvents en uns instants en què gairebé ningú sabia que passava.

Tot seguit, l'informatiu del vespre es convertí en un programa especial que captà l'atenció dels teleespectadors illencs fins a uns punts de 'share' mai no vists per la televisió pública. El presentador Toni Sorell conduí magníficament un espai que va presentar la dificultat afegida d'una primera hora i mitja sense imatges en moviment ni connexions telefòniques amb les zones afectades.

Hom podrà dir que en les hores greus d'un país és quan és més fàcil fer televisió perquè el mateix transcórrer dels fets marca el guió, els temps i les prioritats. Per ventura això és cert, però també és el moment en què els espectadors són més exigents amb la cobertura d'una situació que colpeix qualsevol persona.

La bona feina d'IB3 aquests dies contrasta amb el que hem hagut de sentir d'algunes televisions espanyoles. Com animals feréstecs que cerquen víctimes dins un carnatge, els principals programes matinals que es fan a Madrid han anat a burxar en una suposada descoordinació, en el debat sobre una seu de la Unitat Militar d'Emergències que tanmateix serà a Eivissa o en les afirmacions carronyaires que les polítiques a favor de la llengua catalana havien perjudicat la prevenció de torrentades. Tot això quan encara hi havia persones sense vida perdudes entre el fang i la brutor que havia arrossegat l'aigua.

Unes televisions que ignoren constantment la nostra geografia i la nostra idiosincràsia fins al punt que uns actes de tanta transcendència com foren el moment del retorn a les famílies de les restes dels afusellats a Porreres varen ser absents tot el cap de setmana de les televisions que emeten des del centre de la península Ibèrica.

Per tot això, és més necessària que mai una veu pròpia que ens relati la nostra realitat en la nostra llengua. Tal vegada no ho havia estat abans i tal vegada no ho serà després, però aquestes dies IB3 televisió ha estat 'la meva'.

Etiquetes

EDICIÓ PAPER 14/10/2018

Consultar aquesta edició en PDF