CORRENTIA

Ecotaxa i paisatges vençuts

Els paisatges illencs encantaren els viatgers dels segles XVIII i XIX per tot allò que ens havia deixat la naturalesa, però també, i en bona part, pel que era feina de l’home, des dels marges que s’enfilaven a les muntanyes per brodar-les d’oliveres fins als ametllerars i figuerals del pla. Pla, per cert, més que l’altisonància de la Serra, s’estimava la senzillesa ordenada de les planúries, com Unamuno, que hi veia exèrcits en estat de revista. El pla o la muntanya? Ho teníem tot. Els viatgers que crearen al continent la imatge de l’illa se sentiren atrets per aquesta doble naturalesa. I d’aquí va néixer el somni d’un turisme regenerador de Miquel dels Sants Oliver.

La mecanització del camp dels seixanta es va produir sense la més petita sensibilitat per aquell escenari encantat, de manera que els ametllers i les figueres de les planes, que permetien doble collita, començaren a caure, arrencats pels grans tractors. Els exèrcits unamunians foren vençuts, i en aquelles panoràmiques d’antany sorgiren calbes que, a poc a poc, es descuidaren. I el paisatge es començà a gangrenar. Sobrevisqueren aquí i allà escamots d’aquells exèrcits, vells maquis oblidats, i fins i tot es repoblaren algunes zones espargides per la geografia illenca.

Però el paisatge ha anat perdent valor en el conjunt d’atractius del turisme de masses. Hi ha milions de turistes que no us en podrien dir deu paraules seguides: no venen amb afanys contemplatius. La destralada definitiva al clatell del paisatge mallorquí l’ha propiciada la ‘Xylella fastidiosa’, que ha estès la mort pels ametllerars que quedaven –alguns plantats de fa poc– i els ametllers resistents en finques mig abandonades. L’espectacle és desolador.

El senyor Sebastià Escarrer diu que les empreses són “els màxims responsables de fer front al canvi climàtic i la desigualtat”. Les paraules d’Escarrer tenen molt a veure amb el paisatge. D’altra banda: hauríeu pensat que la nova ecotaxa podria aportar recursos econòmics a la seva restauració, potser una de les tasques més urgents que s’hauria de plantejar el país, i no ja per als turistes, sinó per a nosaltres mateixos, perquè nosaltres puguem identificar un present vinculat a la història. Es veu que era més urgent encara ajudar els empresaris a atenuar els efectes de la fallida Cook. Sense complexos.

EDICIÓ PAPER 19/10/2019

Consultar aquesta edició en PDF