19/8: Guerra freda

Els conflictes de la Guerra Freda naixien de la superposició d’un problema local i una gran partida planetària entre les grans potències que s’enfrontaven amb tot el món com en un tauler d’escacs. Quan existia un conflicte local prou potent en un lloc que tenia interès geoestratègic, les grans potències donaven suport a alguna de les parts per garantir-se la influència en aquell territori. Per això la història de l’Afganistan és tan tràgica i tan plena de guerres. Perquè hi ha uns conflictes locals de base –religiosos, ideològics, ètnics– i a això s’hi suma el seu gran interès geoestratègic. Se n’han disputat el control l’Imperi Britànic, Rússia –tan tsarista com soviètica– i els Estats Units. Rússia hi va intervenir militarment i en va sortir escaldada i ara són els Estats Units els qui en surten escaldats. I en termes geopolítics, qui guanya ara, amb l’ascens dels talibans? Doncs el seu màxim valedor internacional, la Xina. Perquè la lògica geopolítica no ha canviat, tot i que n’hagin canviat els actors. En la nova guerra freda, la Xina és la potència emergent, que ni tan sols necessita enviar tropes. (I s’estalvia el que més ha afeblit als competidors anteriors, els Estats Units i en part Rússia: la contestació dins del seu propi país.)