1885: Lee La Trobe Bateman, el pioner de la patata primerenca per a Londres

Entre el 25 i el 27 d’abril del 1927, salpà del port de Palma el vapor Aragón (Compañía Trasmediterránea). Havia estat construït el 1902 a Sunderland (Anglaterra) i era un vaixell mixt de passatgers i càrrega. A les bodegues, on podia carregar més de 2.200 tones de pes mort, hi havia una petita partida de patates de la varietat Royal Kidney; concretament, 1.536 kg destinats al mercat anglès. Havien estat recollides a la Marjal poblera feia molt pocs dies. Estàvem davant una primera prova comercial. Era l’inici d’un segle d’exportació a Anglaterra i la patata es convertiria en la joia de la corona.

Revisant les cròniques de les revistes Sa Marjal, El Terruño i Vialfàs, hi he trobat algunes petites referències al 1924 com a possible inici de la Royal Kidney a sa Pobla, però tenen poc fonament documental. Sí que sabem que, el 1926, un comerciant pobler va fer una prova amb aquesta varietat anglesa, amb un resultat excel·lent. Aquell èxit l'animà a exportar, l’any següent, una primera i modesta partida del tubercle.

El març de 1927 arribà a sa Pobla un grup de comerciants de Mataró per visitar els camps sembrats amb la varietat anglesa. El grup estava encapçalat per Francesc Mas Balaguer. Feia anys que la patata primerenca Royal Kidney era un conreu consolidat al Maresme i la gran protagonista de les exportacions cap a Anglaterra. Però darrere totes les històries sempre hi ha persones.

El comerciant i visionari pobler Pere Antoni Aguiló Bonnín, de Can Pere Antoni, de malnom, fou qui encapçalà la iniciativa d'introduir la Royal Kidney i obrir el mercat anglès a la patata poblera. Mantenia una estreta relació personal i comercial amb Francesc Más, el comerciant mataroní que acabem d'esmentar. Aquí començà la història que fins avui crèiem conèixer.

Entremig hi havia tot un poble. Una gent, els nostres avantpassats, treballant de sol a sol i deixant la suor damunt l'àvida terra. Cada primavera, la febre de la patata transformava sa Pobla en una activitat frenètica: omplir i pesar coves i sacs, carregar-los als carros i, més endavant, als tractors, per dur-los fins a la plaça del Mercat. Era una feina viva i esgotadora. “Patates primerenques, patates abellidores”, escrivia Alexandre Ballester. Any rere any, la suor poblera es convertia en lliures esterlines.

Però el començament d'aquesta història era molt anterior. Fins fa poc, aquest era el relat conegut per tot un poble. Tanmateix, nous papers, documents i correspondència situen l'origen d'aquesta aventura l'any 1885, de la mà del jove anglès Lee La Trobe Bateman. Vegem, doncs, com aquestes recerques arxivístiques aporten una nova llum sobre els orígens de la patata primerenca poblera.

Sabem que la família Bateman, més concretament John F. La Trobe Bateman, arribà a sa Pobla la primavera del 1862 i va engegar les tasques colossals de la dessecació, finalitzades entre el 1870 i el 1871. Durant els primers anys, dos enginyers dugueren les regnes i la gestió directa del projecte: primer, Wilhelm Green i després, Henry Robert Waring, cadascun amb el seu propi segell humà i tècnic.

El novembre o desembre del 1884 arribà a sa Pobla el fill petit de John. Es deia Lee La Trobe Bateman (1859). Era jove, acabat de casar amb Beatriu i es volia menjar el món. Havia estat uns anys militar, li agradava escriure obres de teatre, però l'atreien molt especialment l'horticultura i la jardineria. Una vegada arribat a l’Albufera es va trobar amb gairebé 2.000 hectàrees al davant per desenvolupar les seves curolles amb la terra i les plantes. Tot un repte que va assumir amb molta energia i passió.

La varietat de patata Tramuntana era la més coneguda i estesa a la segona meitat del segle XIX a Mallorca. Era una varietat tardana, de mida grossa i força irregular. La pell era clara i la polpa, blanca. Agradava molt, perquè es conservava bé durant mesos i anava destinada al consum local. Rendia bé, però no permetia collites tan primerenques com les que va introduir Lee el 1885.

Dins el paratge de Son Serra, al llindar de la històrica possessió de Son Sant Martí, dins el terme de Muro, Lee va crear una finca experimental i d'assaigs per al conreu de mongetes, remolatxa i patates. Era coneguda com la zona W i tenia una extensió de 50 acres, uns 114 quartons. Per cert, dels pagesos Lee va escriure a son pare: “Tota la gent d’aquí és molt treballadora i vol veure créixer els cultius”.

El 29 d’agost del 1885 va encarregar a la casa de llavors Sutton & Sons, que encara existeix avui dia, tres varietats de patata, que sembrà el desembre del mateix any. Cal recordar que els pagesos sembraven la Tramuntana cap al març o l’abril. Eren la Sutton's Early Eclipse, l'Ashleaf i la Reading Russet, totes tres considerades precursores de la Royal Kidney. La intenció de Lee era clara: avançar el cultiu i, per tant, la collita per exportar-la a Londres.

Fa temps que Xisco Lillo va fotografiar uns fardells de cartes de Lee La Trobe Bateman dipositades a l’ARM. Les va deixar a bon lloc, a l’espera d’una oportunitat. Fa uns mesos que ha començat a fer-hi feina i ens ha compartit les notícies relacionades amb les patates. Aquest material ens dona molt de joc, perquè ens ajuda a encaixar les peces i les baules que fins ara ens mancaven. Com a exemple, sabem amb detall les seves comandes a la metròpoli, com la que va fer el 5 de juny del 1885 a la coneguda llibreria londinenca Hatchards & Co.: La patata i el seu cultiu, d’A. W. Crewes.

Igualment, al camp W va cultivar per primera vegada la patata amb el sistema anglès, el qual ha perdurat fins avui. Bàsicament, consisteix en la selecció del tubercle de sembra, la plantació en solcs ben alineats, una distància regular entre plantes i el calçat de terra, a més d'un bon adobatge.

Els resultats de les proves amb les varietats angleses anaren força bé. No varen tenir gelades ni cap entrebanc. Ara ens cal el més important: saber si la patata primerenca de Lee va arribar o no a Londres. Queden moltes planes per traduir i estudiar, però els pròxims mesos esperam trobar indicis i proves de primeres exportacions, que ja eren una idea clara i una necessitat comercial al cap d’un jove anglès que va estimar les terres del nord de Mallorca.

Potser la primera exportació documentada continuarà essent la del 1927. Però, avui, ja sabem que el somni d'arribar al mercat de Londres havia començat, almenys, 40 anys abans.