Com que quan escric aquesta columna encara no puc parlar dels premiats (ja elegits) de la nova edició dels guardons que anualment concedeix l’ARABalears, escriuré del que ens du a aquesta ja tradicional celebració. L’ARA Balears commemora els 13 anys de vida, i amb ells, 13 anys de periodisme rigorós i compromès. Dos adjectius que són bons d’escriure des del màrqueting, però molt mals de fer realitat.
I no és perquè els professionals que des de fa més d’una dècada tiram endavant aquest projecte no sapiguem com fer possible un periodisme de qualitat, sinó perquè en els temps que corren, dur-lo a terme suposa sovint un esforç titànic. Institucions i empreses s’han dotat d’una potència comunicativa que, a vegades, en facilita la tasca, però, en d’altres, té l’objectiu d’impedir-la.
Per si no fos prou, els mitjans convencionals, reconeguts sovint com a imprescindibles des d’un punt de vista teòric, hem de competir amb una allau comunicativa i, per què no dir-ho, d’entreteniment amb aparença d’informació, que omple les xarxes i, sobretot, els cervells del personal.
Amb aquest panorama, aconseguir ‘colar-se’ dins aquest maremàgnum, no és senzill. Però l’ARA Balears ho fa i, el que és més important, cada vegada més. Un fet que ens anima i ens compromet. Milers de persones diàriament consulten i s’informen amb nosaltres imolts ens demanau més periodisme, més investigació i que posem més elements de reflexió damunt la taula. Ho feim gràcies a un equip extraordinari, capaç d’arribar al fons de la notícia i convertir-la en element de reflexió. Per, com diu el nostre manifest, ‘sortir a l’encontre del món que ve’. Era la idea.
