10/5: Escòcia a la UE
LA VICTÒRIA ACLAPARADORA dels independentistes en les eleccions escoceses aboca a un nou referèndum d’autodeterminació, amb un plantejament diferent en relació a l’anterior: sortir de la Gran Bretanya per tornar a la Unió Europea. Aboca a una altra cosa, també, més pròxima: a una allau d’articles i declaracions dient que ja se sap que la realitat escocesa no té res a veure amb la catalana, que no hi ha comparació possible, que el que passi a Escòcia no té cap repercussió a Catalunya. I, paradoxalment, després de dir que no tenen res a veure i que una cosa és Escòcia i una altra de molt diferent Catalunya, començaran a sortir hooligans hispànics de Boris Johnson quan s’oposi a la celebració del referèndum (hooligans a qui els importa un rave el cas escocès). Abocarà encara a una altra cosa: tot i dir que no hi ha comparació possible, apareixeran veus demanant que Espanya veti arribat el cas el retorn d’Escòcia a la Unió Europea. Per tant, una vegada més es voldrà que la política exterior espanyola sigui una pura extensió de la política interior. I que s’adoptin respecte a Kosovo o Escòcia actituds que de fet responen només al cas català i no als interessos exteriors espanyols. I per descomptat encara menys als interessos d’Europa.
