Abans de la Wikipedia, Diderot

QUÈ FARÍEM AVUI SENSE Google o la Wikipedia? En la prehistòria d'aquestes eines, hi ha un nom que no hauríem d'oblidar: Denis Diderot, de qui dissabte passat, 5 d'octubre, es va complir el 300 aniversari del naixement. Pocs han recordat aquests dies el factòtum de l'Encyclopédie : 28 volums, 71.818 articles i 2.885 il·lustracions. Vint anys de feina accidentada, amb censures i problemes de tota mena, sota la seva direcció i la de D'Alembert -van acabar partint peres- i amb col·laboradors com Voltaire, Montesquieu, Rousseau, Adam Smith i molts d'altres.

Ara que tenim tot el saber universal a l'abast d'un clic, ves per on ja no recordem res. No recordem Diderot. Igual com les calculadores han provocat que ja no siguem capaços de fer gaires operacions matemàtiques, ¿atrofiarem la nostra memòria per culpa de la Wikipedia? Potser és inevitable. I segur que el curiós universal que va ser Diderot seria un entusiasta d'aquesta nova enciclopèdia. Potser també un dia deixarem d'escriure a màquina (ja no ho fem a mà) i només dictarem. Tornarem a una oralitat escrita. Tot canvia. El mateix Diderot, materialista escèptic i tastaolletes, creia en l'evolució permanent. Com diu Ramon Alcoberro, concebia la natura més com a energia que com a ordre estable. Fins al punt d'advertir-nos a El somni de D'Alembert que "caminem tan poc, treballem tan poc [sic] i pensem tant que no desespero que l'home no acabi per ser més que un cap". Un cap com el seu, tant de bo!