El valor del capitalisme

"Capitalisme i democràcia

són del tot incompatibles"

Noam Chomsky

Durant anys hem cregut que la democràcia és una planta que només creix amb un mínim de riquesa mínimament ben repartida. Dit altrament, exigeix l'existència d'una classe mitjana. I és per això que, per desgràcia, seria miraculós que florís en una primavera àrab.

Si això és cert, la frase del gran guru llibertari, treta del seu últim article a l'ARA, planteja una desconcertant paradoxa. Perquè no sembla que sense aquest capitalisme que la fa impossible siguem capaços d'arribar al mínim de riquesa que la fa possible.

Per trobar-hi un desllorigador hauríem de deixar de veure el capitalisme com el bo o el dolent de la pel·lícula i aprendre a valorar-lo com la part del coet plena de combustible que a partir de certa altura cal deixar anar per seguir pujant i no estavellar-se.

Perquè si en una cosa no la va errar Marx, és que calia superar-lo travessant-lo. I això sol ja no permet ser un anticapitalista pur. Però tampoc l'apologista d'un sistema que només feia envejable un socialisme real amb plom a l'ala pel seu impossible salt històric.

"¿Caldrà, doncs -em dirà algú-, que ara el travessi tot el Tercer Món?" No, si volem ser a temps de salvar el planeta. I en això cal esperar que les TIC creïn una drecera cultural que fa un segle era impossible.

Però, en tot cas, deixem de creure que estem condemnats a triar entre llibertat i igualtat, com no han parat de predicar els neoliberals. Ben al contrari: només farem més real la democràcia si aquest mercat que ells voldrien tan lliure torna a manar menys que la política.