Ungles per lluir, gratar i regenerar

SI TALLAR-TE LES UNGLES et resulta avorrit, comença a mirar-les d’una altra manera. De què serveixen, a part d’utilitzar-les per lluir-les amb una bona manicura, per esgarrapar si cal o per gratar quan pica? El com i el perquè creixen les ungles encara amaga molts secrets per a la ciència. Si bé fa milions d’anys que els primers homínids van canviar les urpes per dits amb ungles, avui dia encara no se sap del cert per què hem d’estar tallant contínuament una de les poques parts del cos que té el do extraordinari de la regeneració però que no té una funció clara. Aquesta capacitat té un vincle amb la capacitat dels mateixos ossos de renovar-se, fins al punt que els científics han observat que, gràcies a les ungles, si es perd una punta de dit pot arribar a tornar a créixer. Just sota la base de l’ungla hi ha un petit grup de cèl·lules mare que són les responsables del seu creixement continu, que en adults és d’aproximadament 0,1 mil·límetres al dia. En estudis amb ratolins, els científics han vist que sempre que es conserven aquestes cèl·lules es poden regenerar els dits de la mà o del peu amputats.

El mecanisme biomolecular que hi ha al darrere és similar al que es dóna en els animals que són capaços de regenerar membres sencers, com els llangardaixos o les salamandres, que quan se’ls amputa una pota són capaces de generar-ne una de nova. Els mamífers no som tan afortunats. Els humans tan sols podem regenerar el cabell i el fetge, i si es perd una petita punta d’un dit es poden arribar a regenerar l’os, la carn, els nervis i fins i tot la mateixa ungla en aproximadament dos mesos. De fet, els nadons que pateixen l’amputació d’un dit poden regenerar-lo del tot. Qualsevol pare o mare sap per experiència com de ràpid creixen les ungles d’una criatura.

ACTIVAR LA REGENERACIÓ

La gran pregunta és si aquest procés es podria activar de manera artificial per regenerar el dit sencer o fins i tot altres parts del cos. Un grup de científics de la Universitat de Nova York han descobert el mecanisme que hi ha darrere de la regeneració contínua de les ungles. Darrere del cúmul de cèl·lules mare que es troben a la matriu de l’ungla hi ha un complex engranatge molecular. Es tracta d’una xarxa de proteïnes conegudes com la via de senyalització Wnt. Per identificar aquesta via, els investigadors van interrompre l’activació de la senyalització Wnt en ratolins amputats. El que van aconseguir va ser el que esperaven: frenar la regeneració. També han pogut concretar que aquest poder regenerador tan sols és possible quan l’amputació no ha malmès el grup de cèl·lules mare sensibles a aquesta via. Si l’amputació del dit arriba massa enrere, l’epiteli clau es perd i la regeneració no és possible. En aquests casos, la via Wnt no s’activa mai, els nervis no s’estenen i els teixits no es poden regenerar.

MAL CREIXEMENT

L’ungla és una làmina que recobreix i protegeix la punta dels dits. Està formada per diverses capes de queratina, que descansen sobre un llit epidèrmic. Creix de manera longitudinal, és a dir, les cèl·lules neixen a la matriu proliferativa i desapareixen quan es tallen. A les mans, creixen uns 0,1 mil·límetres al dia en adults. En nens més, i en ancians menys. Aquest creixement lineal, però, es pot veure interferit pel conjunt de tècniques que s’utilitzen en la manicura, des de les tisores fins a la llima. El seu objectiu és embellir les mans, però si no es fa correctament i, sobretot, si es fa massa, el que es pot aconseguir és deformar-les. Ho han pogut observar investigadors de la Universitat de Nottingham, que han identificat les equacions que es corresponen amb les lleis físiques que governen el creixement de les ungles i després les han aplicat a un model. Així, han pogut concretar que si es tallen amb freqüència i malament s’altera la morfologia de l’ungla. Es promouen canvis en la seva curvatura que poden acabar provocant problemes, com ara que creixin cap endins. “Segons els nostres resultats, les fanàtiques de les ungles que se les retoquin cada dia, per fer-les més rectes o bé més corbes, acaben produint un estrès negatiu”, afirma Cyril Rauch, de la Universitat de Nottingham, al seu article publicat a Physical Biology.

Els investigadors van inspeccionar l’estructura de l’ungla i van tenir em compte que el llit sobre el qual creix l’ungla té petites estructures microscòpiques que li permeten créixer lliscant. Ara bé, aquesta capacitat de lliscar desapareix quan es trenca l’equilibri entre l’estrès mecànic i l’estrès adhesiu. Això explica no tan sols que una mala manicura alteri el creixement de l’ungla, sinó també per què les ungles malmeses de vegades no es regeneren correctament. Aquest estrès també pot estar induït per canvis en el metabolisme i per l’envelliment.

PER QUÈ LES VOLEM?

Fa milions d’anys, els nostres ancestres van passar de tenir urpes a tenir mans amb ungles. No se sap ben bé com es va produir aquest procés d’adaptació, però es té constància que a mesura que els homínids van anar evolucionant, les seves ungles també es van anar estrenyent i això els va permetre utilitzar amb més precisió els dits. Avui dia no està del tot clar per què les conservem. No les necessitem per grimpar, ni tampoc per protegir-nos. Sí que són un reclam visual, i fins i tot un indicador de l’estat de salut d’una persona. Quan es produeix una intoxicació per arsènic poden aparèixer ratlles blanques i crestes horitzontals. Quan s’ha ingerit plata es poden tornar blavoses. També poden aparèixer el que es coneix com a línies de Beau, petites depressions, arran de tractaments com la quimioteràpia o si hi ha algun dèficit nutritiu. I les ungles es tornen més fràgils amb l’envelliment i també per algunes malalties. Així doncs, val la pena cuidar-les perquè també parlen de la nostra salut.