La llei de transparència fa camí amb el ple consens encara lluny

BarcelonaEl Parlament va donar llum verda ahir a l’inici de l’últim tràmit parlamentari de la llei de transparència. Una norma que va quedar ben detallada després de nombroses reunions en ponència que han servit per cuinar un text que ha sortit amb el suport de CiU, ERC i PP i sense una oposició frontal dels altres grups. Que superés el tràmit sense cap esmena a la totalitat és simptomàtic, tot i que també és clar que els punts de conflicte estan ben delimitats i algun costarà de regatejar si el que es pretén és ampliar el consens. De fet, fins i tot el convergent Lluís Corominas va acusar ICV-EUiA de no haver expressat abans en públic les seves reticències al text i a la CUP de no haver assistit a més de dues reunions de la ponència, en el que va ser el moment de màxima tensió de la sessió, cosa que va indignar els dos grups d’esquerres.

Després de les intervencions dels diversos grups, el vot del PSC és el que semblava ahir més pròxim a sumar-se als favorables al text. De fet, els socialistes van donar suport a tramitar per la via d’urgència la llei des d’ara, cosa que en facilita l’aprovació per a aquest mateix 2014. Comparteixen amb ICV-EUiA, C’s i la CUP, però, la crítica al fet que l’òrgan que ha de garantir el compliment sigui un nou ens format per cinc experts votats pel Parlament i dependents del Govern, cosa que segons els detractors de la fórmula li resta independència i genera nous costos. Els tres grups que per ara avalen el text, però, defensen que l’organisme serà autònom i no condicionat. Tot i això, Juli Fernàndez (PSC) va reconèixer que la proposició de llei és positiva “com a punt de partida”.

De fet, Joan Herrera (ICV) i David Fernàndez (CUP) van ser més contundents a l’hora d’apuntar les limitacions que veuen al text i van marcar més distàncies. Van coincidir, per exemple, a considerar poc restrictiu el capítol d’excepcions que limiten el dret a la informació, com els interessos públics o privats protegits per llei, la informació protegida, la llibertat de mercat i la intimitat i privacitat dels càrrecs públics. Herrera va reclamar recursos per als municipis petits per aplicar la llei, mentre que Fernàndez afirmava que, com està plantejat el registre de lobis, “no n’hi ha ni per començar”.

Tanmateix, la voluntat pública de tots els grups és aprofitar l’últim tràmit en comissió per aconseguir ampliar la majoria i aspirar al ple consens en el text via esmenes. Algunes diferències es podrien resoldre amb canvis en el redactat, i altres són més complexes -com la tria de l’organisme que vetlli per la correcta aplicació de la llei-, però no s’observen diferències de fons.

Amb el text actual, la llei ja és un bon pas endavant respecte a la que va aprovar a l’Estat el PP amb els vots de CiU i PNB a finals del 2013. Un dels avenços més importants serà que entendrà el silenci administratiu com a afirmatiu. Així, si l’administració no respon a una sol·licitud d’informació en un mes s’entendrà com a acceptada.