La tia Pepa n’espera un tall

Els fets s’han esdevingut a Sant Martí de Centelles. Un veí no pot dormir per culpa del soroll dels galls, les oques i els gossos d’un altre veí. Segons prova de sonometria efectuada, els quiquiriquics arriben als 61 decibels. (Ni la Mónica Naranjo.) L’home ha denunciat l’Ajuntament, perquè les bèsties “no permeten dormir a la nit i emprenyen tot el dia”. Així doncs, demana al consistori (copio literalment): “Mesures adients pel cessament immediat de l’escreix de soroll pels quatre galls, cinc oques i dos gossos i el constant trino o cacareo de cinc coloms més el cacareig d’un nombre indeterminat de gallines”. Com es veu, l’autor del text està desconcentrat (i ja no sap si els coloms parrupen o piulen), segurament per la falta de son acumulada.

Tots els que som fills de pagès sabem que això que els galls canten a l’albada són badomeries que només es creu l’autor anònim del Pont del Diable. Canten quan els surt de la pebrotera. I quan canten, desperten els gossos, que es posen a bordar per si de cas. I els lladrucs desperten les oques, què us he de dir de les oques? És famosa la narració de Titus Livi en què els crits d’aitals bèsties (totes elles haurien de ser convertides en foie ) adverteixen els romans de l’assalt nocturn dels gals al Capitoli. Els coloms, de nit, és cert que potser no fan res, però és perquè ja parrupen tot el dia. Jo m’he criat entre aquests sorolls i no m’emprenyen gens. La meva veïna té galls, gallines i un ruc que sembla una vuvuzela. Però entenc que aquest senyor es queixa perquè viu en un entorn “residencial”. A l’entorn rural, sempre et fots molt més. Sorolls, pudor, pixapins... Hi ha de tot i t’aguantes. En un entorn “residencial”, però, comprenc que el soroll és tota una altra cosa. Les solucions són difícils. Esperar a Nadal i esperar que el veí compleixi amb la tradició. O bé enamorar-se. Efectivament, la solució per a les persones que pateixen el soroll nocturn és casar-se amb algú que ronqui. Mai més tornes a sentir res de l’exterior.