Syriza promet als grecs posar fi al malson de l’austeritat

“Tsipras és l’únic que no ens ha robat: diumenge hem d’escollir entre els que durant anys ens han enganyat o confiar en un home que diu que farà les coses d’una altra manera”, deia ahir Filio Tsoureli, una programadora multimèdia de 36 anys que en fa cinc que està a l’atur. Mentre esperava a la plaça d’Omonia el discurs del líder de Syriza, aquesta grega mare de tres fills confessava que es planteja emigrar. “Hem de canviar. No crec que Tsipras ho pugui arreglar tot de cop, però si aquest any abaixa els impostos i recupera el salari mínim als 750 euros, com abans del Memoràndum, estaré satisfeta… la resta vindrà després”.

Syriza, la formació de l’esquerra alternativa que segons totes les enquestes guanyarà les eleccions de diumenge a Grècia, va omplir ahir la històrica plaça Omonia, al cor d’Atenes, en l’acte central de campanya a la capital grega. Milers de grecs de totes les edats, autòctons i immigrants, van seguir amb atenció el discurs de Tsipras, que va tenir el suport de Pablo Iglesias, líder de Podem, i de formacions de l’esquerra europea, des del Partit Comunista Francès fins a L’Esquerra alemanya.

Tsipras va reclamar el suport dels grecs per obtenir una majoria absoluta que no l’obligui a buscar un acord de govern amb forces del centreesquerra. “Amb la majoria absoluta de Syriza, Grècia tindrà autonomia a Europa. Necessitem la majoria absoluta per assegurar la salvació social i recuperar la dignitat”, va dir Tsipras, que es pot convertir en el primer líder d’una formació alternativa que la crisi porta al poder en l’Europa de l’austeritat.

En un ambient festiu i entre els acords d’ Another brick in the wall i Bella ciao, l’himne italià de la lluita antifeixista, el públic l’escoltava amb atenció i algun crit d’“és l’hora de canviar-ho tot i de perdre la por”. Segons la policia, el míting va reunir 10.000 persones, el doble que en l’acte final de les eleccions europees del maig, que van donar la primera victòria electoral a Syriza.

Bona part del seu discurs es va centrar a rebatre els arguments de la por, acusant el primer ministre grec, el conservador Andoni Samaràs, de recórrer a un “llenguatge anticomunista que recorda una guerra civil”, per dividir els grecs. Tsipras va defensar el canvi: “Perquè a la por, nosaltres hi contraposem l’esperança i el somni d’un nou país”. L’enginyer de 41 anys va repassar els mals que pateix la societat grega després de sis anys d’austeritat, que ha portat al que Syriza considera una “catàstrofe humanitària”: l’atur, els desnonaments, els talls del subministrament elèctric a milers de llars, les retallades a la sanitat que han deixat tres milions de grecs sense cobertura pública o les rebaixes en les pensions.

Però també va assegurar que el seu projecte no es limita a tornar a la casella del 2009, abans de la fallida de Grècia. “Volem que tothom pagui els impostos que li corresponen i que la gent pugui trobar feina sense necessitar padrins”, va proclamar, denunciant el clientelisme i l’evasió fiscal rampant, inherents al sistema polític grec dels últims quaranta anys. Tampoc es va oblidar de la corrupció i va prometre “fer fora tots els polítics que s’han aprofitat del diner públic”.

Recuperar la dignitat

Mentre el missatge de Samaràs és que els grecs han d’acceptar les exigències dels creditors internacionals per no veure’s fora de l’euro i la UE, Syriza apel·la a la recuperació de la “dignitat nacional” i defensa que podrà renegociar amb la troica un alleujament del deute. Tsipras va recordar el precedent de la condonació del deute alemany el 1953 i va recuperar la històrica reclamació que Berlín torni el crèdit obtingut del Banc de Grècia sota ocupació nazi. Syriza sap que quan arribi al govern es trobarà la caixa buida i tindrà poc temps de maniobra, perquè al febrer s’acaba el compromís europeu de rescat i Atenes haurà de fer front a un nou pagament al juny. La seva alternativa és convocar una conferència europea del deute i forçar una negociació que el govern de Samaràs, coreligionari de la cancellera alemanya, Angela Merkel, no va aconseguir després de guanyar les eleccions del 2012.

El seu lema, “L’esperança està arribant”, ofereix una alternativa a les classes mitjanes i treballadores que han patit el pes de l’austeritat. Ho expressava Anastasia Chroni, una arqueòloga de 35 anys que sobreviu fent classes particulars: “Confiem que vindrà el canvi. Hem de tenir esperança en el futur: no volem que ens donin diners, volem tenir feina i dignitat, que és el que estem perdent. No podem tirar la tovallola”.

Al seu costat, Katy i Kostis Karmirantsos, un matrimoni octogenari, seguien l’acte amb emoció. “Potser Tsipras serà el líder que canviarà Europa. Perquè tots els pobles d’Europa necessitem el mateix”, deia l’home. “Hem d’arremangar-nos i posar-nos a treballar. Els líders de debò són els que fan poc soroll i actuen”, defensava la dona. D’altres, com un enginyer agrònom de 45 anys que no volia donar el seu nom, es mostraven més escèptics: “El que diu Tsipras és molt bonic, però no sé d’on sortiran els diners”.

Tsipras va enumerar alguns del punts principals del seu programa, com restablir el llindar d’exempció d’impostos als grecs que tenen ingressos inferiors als 12.000 euros i recuperar el salari mínim i la paga de Nadal per als pensionistes. I va instar els assistents a “votar pels que han hagut de marxar”. Amb l’anticipació de les eleccions, els joves que han complert 18 anys recentment i els grecs que han emigrat a l’estranger no podran votar diumenge.

La veu dels joves de Syriza

Aquesta ha sigut l’última batalla dels joves de Syriza, que han vist en l’exclusió una maniobra per silenciar-los a les urnes. “Diumenge tenim l’oportunitat de prendre el destí en les nostres mans i construir un futur”, deia Anastasia Matsouka, una llicenciada en dret de 24 anys que és de la direcció de la branca juvenil de l’organització. “El nostre paper dins de Syriza és assegurar que el programa s’aplica de debò. Tenim diferències amb Tsipras, com la nostra demanda de dissolució de la policia antiavalots [fa poc el rector de la Universitat d’Atenes va demanar la seva intervenció al campus i hi va haver alguns ferits, un gest que li va valer la promoció a diputat conservador], però ell mateix diu que és bo que els joves defensem dins del partit les nostres prioritats”.

Creix l’avantatge de l’esquerra radical a pocs dies dels comicis

Dues enquestes publicades ahir constaten que Syriza augmenta el seu avantatge sobre els conservadors de Nova Democràcia. El sondeig de Metron Analysis dóna a Alexis Tripras un 36% dels vots, per davant del 30,7% per al partit del fins ara primer ministre Andonis Samaràs. L’enquesta de RASS situa l’esquerra alternativa 4,8 punts per davant. Les dues enquestes coincideixen a posar en tercer lloc To Potami (El Riu), una nova formació liderada pel periodista Stavros Theodorakis, que avança els neonazis d’Alba Daurada. Si es confirma aquest pronòstic, Theodorakis podria tenir una de les claus de l’estabilitat d’un govern encapçalat per Tsipras. “Els resultats mostren que Samaràs s’ha equivocat d’estratègia en la campanya, perquè en l’última setmana l’avantatge de Syriza ha crescut molt més del que els analistes s’esperaven. El recurs al discurs de la por aquesta vegada no li ha funcionat”, explica el periodista Nick Malkoutzis, editor de política del portal MacroPolis.