Santi Mañosa Rifé: “La contribució dels ciutadans a la recerca sobre ocells és impagable”

De petit, mentre estiuejava a Vallfogona de Riucorb, a Santi Mañosa li robaven el cor els abellerols, uns petits ocells de molts colors que a Catalunya tan sols hi passen l’estiu. La seva afició pels ocells va anar creixent i anys després, en aquest mateix indret, va fer la recerca per a la seva tesi sobre un altre ocell: l’astor, una àguila que aleshores vivia als boscos perseguida pels caçadors. Avui dia l’astor ha desaparegut de la zona i Mañosa s’ha convertit en una autoritat de l’ornitologia a Catalunya. És director del departament de biologia animal de la Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona i presideix l’Institut Català d’Ornitologia, una entitat referent en l’estudi dels ocells que compta amb més de 4.000 socis i col·laboradors.

L’estudi dels ocells és un gran exemple de ciència ciutadana.

La contribució dels ciutadans a la recerca sobre ocells és impagable. Sense ells hauria sigut impossible fer dues obres de referència: l’ Atles dels ocells nidificants de Catalunya i l’ Atles dels ocells hivernants ; van suposar una gran feina de coordinació, però el resultat és molt valuós. Vam dividir Catalunya en 400 quadrícules i teníem observadors en cadascuna que detectaven les espècies d’ocells que hi havia i quants exemplars. Això requereix temps, paciència i fruir amb el que fas. I els nostres col·laboradors, mentre s’ho passaven bé, ens facilitaven dades.

Aquest cap de setmana, al primer Festival Internacional d’Ornitologia del delta de l’Ebre, es premiarà la participació dels ciutadans en un dels seus projectes més importants, Ornitho.cat. En què consisteix?

Al Festival, el que volem és fomentar la participació de tothom en la recerca: des dels que saben més fins als que comencen. Premiarem els ciutadans que han creat registres a la web Ornitho.cat. N’hi ha que descriuen tan sols l’ocell que observen, però altres fan llistes completes, amb context sobre altres espècies, sobre la flora, etc. Per a nosaltres són molt útils perquè ens donen més coneixement sobre l’entorn i la seva evolució.

També presentarà un estudi sobre una mena de Gran Hermano amb rapinyaries. Com és?

És un estudi pilot amb càmeres que serviran per enregistrar l’interior dels nius dels animals nocturns i conèixer els seus hàbits alimentaris. Normalment el que es fa és anar al niu i agafar les restes que queden del que han menjat, però això és molt poc fiable. Nosaltres volem utilitzar un mètode més fiable i barat.

En general, quin és el pitjor problema per als ocells a Catalunya?

Els ocells que més pateixen actualment són els que viuen a les zones agrícoles i posen els nius a terra, als camps de cultiu. Abans, quan l’economia era més diversificada, s’alternaven els cultius d’ametllers, oliveres, pastures, bosquets... i quan se segava en una finca, al costat n’hi havia una altra on els ocells podien tenir els seus nius. Avui dia, el cultiu intensiu i la mecanització han acabat amb aquesta diversitat i, a més, el cicle del cultiu és molt més ràpid. Per exemple, a la plana de Lleida, on els cultius són el refugi de molts nius, en un termini de dues setmanes ja se sega. Els ocells es queden sense cobertura i no tenen temps ni de recuperar-se per a una segona posta. Un altre problema és l’ús de pesticides i herbicides, que aniquilen tota planta que no sigui el cultiu i els insectes, és a dir, l’aliment dels ocells.

I a quines espècies afecta?

L’espècie més afectada és la del sisó, un ocell típic dels espais oberts de caràcter estepari. Eren molt abundants a Catalunya i Europa i ara es considera una espècie vulnerable, és a dir, que corre el risc de passar a la categoria de perill d’extinció o que per la seva raresa s’enfronta a un risc de desaparició a la natura.

Vostè va estudiar un rapinyaire, l’astor, a la Conca de Barberà. ¿A quines dificultats s’enfrontava?

Als anys 80, l’astor era un ocell molt abundant, però els caçadors els perseguien perquè es menjaven els conills i les perdius i els consideraven competència. Vaig pensar que, comprenent el problema, es podria aportar una solució. Al final, però, el tema es va resoldre malament i l’astor va desaparèixer per dos motius: la malaltia hemorràgica va acabar amb els conills i la intensificació agrícola va fer desaparèixer les perdius.

¿Els caçadors i els rapinyaires poden conviure?

No sóc anticaça: crec que pot ser una bona aliada de la conservació, sempre que la seva activitat estigui regida per criteris científics.

¿El canvi climàtic com està afectant les aus de Catalunya?

Hi ha canvis en les dates en què els ocells migradors arriben i marxen. I, en el cas d’algunes espècies, es produeixen desacoblaments entre les dates d’arribada i reproducció i les èpoques de màxima abundància d’aliments, perquè el canvi climàtic està fent avançar la floració de les plantes. En el cas dels ocells d’alta muntanya n’hi ha un que pateix especialment: la perdiu blanca, que a l’hivern viu a les zones amb neu i no canvia el seu plomatge blanc fins a la primavera perquè així es camufla dels seus depredadors. Amb el canvi climàtic la neu desapareix abans, però aquests ocells conserven el blanc i, per tant, són molt vulnerables als depredadors.