Sant Jordi explicat per un gambià

Un noi li diu a una noia: "Si continuen tancant llibreries, com serà el Sant Jordi d'aquí 5 o 10 anys? Qui muntarà les paradetes al carrer?" Reflexionava sobre aquesta qüestió fent cua per dinar en un atapeït restaurant del centre. Assegut a taula, m'atén una noia que somriu. I em sorprèn. I a ella li sorprèn que em sorprengui. "Sí -li explico-, és que molts cambrers, desbordats per la gentada, opten pel mal humor". Es diu Gabriella. És italiana i no fa ni un any que és aquí. No tenia ni idea que existia el Sant Jordi. Somia plegar per poder sortir a passejar. Li demano què és el més sorprenent de la festa. "L'intercanvi. Al meu país hi ha una diada en què es fan regals, però els fa el noi. M'agrada molt que la noia també en faci". Quan em porta el segon plat, confessa: "No en sabia res, de la llegenda, però me l'ha explicat en Dembo". En Dembo és gambià i molt tímid. Va entrar al restaurant com a fregaplats, però ell preferia servir taules perquè li encanta conèixer gent i xerrar. Per aconseguir-ho va posar-se a estudiar català i en sis mesos té un nivell més que sorprenent. A classe van explicar la llegenda del drac i va agradar-li tant que s'ha convertit en el narrador oficial. La Gabriella l'ha conegut a través seu, però també en José, un argentí que va arribar al nostre país fa sis mesos. Ell coneixia la festa perquè l'havia vist al seu país per televisió, però mai s'havia imaginat que fos així. Ha entrat a treballar a les set del matí i està esperant les cinc de la tarda per plegar i anar a badar. I col·loca el badar enmig del seu porteño . Li encanta la paraula. Diu que la troba molt musical.

Tanquen llibreries, però n'obren d'altres. Joves catalans marxen a buscar-se la vida a fora, però arriben joves italians, gambians o argentins. La societat i Sant Jordi canvien, però els cavallers seguiran salvant princeses i els dracs continuaran llegint llibres. Per sort.