Rafal Majka escala com ningú en el Tour de les sorpreses

BarcelonaJean-Christophe Péraud té 37 anys, però aquesta és tan sols la seva cinquena temporada com a ciclista professional de carretera. Abans Péraud es dedicava a la bicicleta de muntanya, disciplina en què va guanyar la plata olímpica als Jocs de Pequín, el 2008. L’any següent va guanyar el campionat de França en la modalitat de contrarellotge tot i no tenir equip, i va ser objecte de desig de tots els de primera fila. De llavors ençà ha demostrat ser un home de voltes per etapes sòlid, però ningú podia esperar que a aquestes altures de la seva carrera estigués disputant el podi d’un Tour de França. De fet, tot i ser quart provisional, es pot considerar el principal favorit per ser segon: en les últimes dues arribades en alt ha sigut l’únic capaç de seguir el ritme de Nibali, i es dóna per descomptat que és el millor contrarellotgista entre tots els aspirants al podi: cal tenir en compte que falta la llarga crono final, de 54 km. “A principis d’any no esperava que fos en aquesta festa. Això et dóna ànims per continuar i intentar arribar més lluny”, deia ahir el ciclista francès després de travessar la meta.

Però és que en aquest Tour de França de les sorpreses, el dels abandonaments de Chris Froome i Alberto Contador o de la malaltia de Richie Porte, tots ells més favorits que el veterà francès a la sortida de Leeds, tot és possible.

L’única certesa de la cursa d’aquest any és Vincenzo Nibali (Astana), líder inqüestionable amb més de cinc minuts d’avantatge respecte al seu immediat perseguidor, un regulador Alejandro Valverde (Movistar). Darrere seu, al marge de Péraud, hi ha la il·lusió francesa per trobar un vencedor 29 anys després d’Hinault: els ambiciosos Thibaut Pinot (tercer) i Romain Bardet (cinquè), de 24 i 23 anys. Amb tot, la seva lluita, tot i la seva amistat, és personal: entre els dos es disputen el mallot de millor jove. Pinot ha demostrat ser més bon escalador, però Bardet no es rendeix, i ahir va fer un intent murri atacant en la baixada del penúltim port de la jornada, Val Louron.

En canvi, el port final de l’etapa, la segona de les tres dels Pirineus, el va coronar el polonès, i també jove, Rafal Majka (Tinkoff-Saxo), que després de vèncer a Risoul ha aconseguit la difícil fita de guanyar dues arribades en alt d’un mateix Tour. Majka es va col·locar a l’escapada del dia, provocada pel Purito Rodríguez per intentar-li prendre el mallot de la muntanya, però tot i la superioritat del català en els ports de pas, el que era gregari de Contador abans que abandonés va regular millor els seus esforços i va guanyar en solitari a Saint-Lary, cosa que el consolida com el millor escalador de la cursa fins ara.

Avui el Tour passa pel Tourmalet, en una etapa que acaba a Hautacam. Dos ports fora de categoria que han ajudat a crear la llegenda del Tour i que de ben segur ajudaran a definir la classificació general.