Pedro Baños: “Si jo fos Kim Jong-un faria el mateix que ja fa”

BarcelonaCoronel de l’exèrcit de terra, ara a la reserva, i excap de contraintel·ligència i seguretat al cos de l’exèrcit europeu a Estrasburg, Pedro Baños fa anys que mira de desentrellar les claus de les estratègies geopolítiques mundials. Al seu llibre Así se domina el mundo, un èxit de vendes, les vol posar a l’abast de tothom perquè el primer pas per canviar el món, diu, és tenir una ciutadania informada.

¿Com es pot parlar d’estratègia geopolítica amb líders tan impredictibles i viscerals com Donald Trump i Kim Jong-un?

Són més predictibles del que sembla. El que estan aplicant és “l’estratègia del boig”, una manera de dissuadir l’enemic d’un atac fent-li por. A més, tot el que fa Trump té un gran component econòmic al darrere, perquè s’ha adonat que la Xina està guanyant la batalla capitalista i ho vol aturar. I sobre Corea del Nord, si jo fos Kim Jong-un faria el mateix que ja fa. Per intentar sobreviure com a estat i règim polític particular, ha après la lliçó, que és: “Si no vull ser envaït, he de tenir armes de destrucció massiva”. L’Iraq va ser envaït precisament perquè no en tenia.

¿Això vol dir que un món sense armes nuclears és una utopia total?

L’arma nuclear fins ara ha evitat una confrontació de les grans potències. És un instrument no estratègic, sinó polític: evita que el teu país sigui atacat. Per això ara els esforços de la indústria armamentística se centren a desenvolupar una arma que destrueixi la bomba tot just quan el míssil s’està enlairant, per exemple destruint-ne el sistema informàtic. Estudien les bombes electromagnètiques, que destrueixen tots els sistemes digitals.

La ciberguerra és possible?

Ja està en marxa. Amb el cas de Rússia atacant des del ciberespai i la seva suposada ingerència electoral. Però qualsevol que digui amb tota rotunditat que és el govern rus qui és al darrere, o bé està mentint o bé manipula, perquè saber l’origen exacte d’on ha sortit un ciberatac és quasi impossible. Mirem-ho des del punt de vista rus: qui està encerclant qui? Li han restat àrees d’influència.

¿Rússia i la Xina continuaran alineats amb Corea del Nord?

Ho han de fer, perquè si cau el règim nord-coreà serà per fer-se capitalista, i això no els interessa. Rússia està envoltada dels Estats Units i els seus aliats de Seül, Tòquio i fins i tot Taiwan. Si cau Pyongyang s’acabaria d’encerclar del tot, i també la Xina.

¿La Xina substituirà els Estats Units com a líder mundial?

Sí, però d’una manera molt diferent, amb una astúcia oriental mil·lenària, sense imposició cultural: no volen que veiem pel·lícules xineses com ha fet els EUA. Però només un any després d’anunciar la seva nova Ruta de la Seda, Xi Jinping ja havia posat en marxa el primer tren que arriba a Madrid cada 15 dies carregat de mercaderies xineses. La Xina ha envaït Europa amb els seus productes, fins i tot Itàlia li ha venut la Pirelli. També ho fa per supervivència: la Xina consumeix el 22% dels productes agrícoles del món i només té el 10% de terres cultivables, per això ha llogat terres per cultivar en països com Ucraïna i s’està emportant tota la soja del Brasil i l’Argentina.

¿No són les empreses i els poders econòmics els que manen al món?

Diuen que els diners no tenen pàtria, però les empreses són gestionades per persones i les persones sí que tenen pàtria i cor. Quan una indústria busca benefici, al final paga impostos en algun lloc, fins i tot els paradisos fiscals pertanyen a algú: són dels EUA i del Regne Unit. Aquests països treballen a l’uníson amb les seves empreses, com va passar a l’Iraq amb les concessions petrolieres a empreses nord-americanes propiciades per la CIA.

No creu en el Club Bilderberg?

Qualsevol que mostri la cara, com els que surten a la llista del Club Bilderberg, no està controlant res. Ara mateix hi ha moltes forces lluitant al món, també ideològiques: Putin i Trump tenen una afinitat personal perquè tots dos volen imposar un món neoconservador on hi ha una tornada a la religió, una oposició a l’avortament i als drets dels homosexuals. I existeix un altre món ultraliberal liderat per personatges com Georges Soros que tenen una gran intervenció en tot el que passa al món. Però potser no arribarem mai a conèixer els que mouen els fils de veritat.